Girs de guió a l'infern
Que Hamàs hagi acceptat les condicions del pla de pau de Trump (començant per l'alliberament dels ostatges i continuant per l'acceptació d'un govern independent temporal; no se'ls pot recriminar que no hi vulguin Tony Blair) i que Trump hagi donat per vàlida aquesta resposta i hagi declarat que “Hamàs està preparat per a la pau” ha estat una seqüència, pel cap baix, contraintuïtiva. ¿Hi ha lletra no ja menuda sinó oculta, per part de Trump i per part de Hamàs? I per part del govern d'Israel? La resposta positiva de Hamàs ha arribat en plena invasió de Ciutat de Gaza i en ple empresonament dels membres de la Global Sumud Flotilla, un episodi que potser Netanyahu i el seu executiu consideren menor però que ha acabat de rematar l'altíssim cost reputacional que ha tingut i tindrà en el futur, per a Israel, el que ja no poden evitar que gran part de la comunitat internacional anomeni el genocidi de Gaza.
L'extrema volubilitat de Trump i la història de Hamàs no conviden a cap mena d'optimisme, però a la vegada els seus moviments representen una esperança, ni que sigui tímida i fràgil, de posar fi al bany de sang amb què Israel fustiga Palestina des de fa dos anys. Ara li toca moure peça al govern d'Israel: en el moment d'escriure això ha anunciat l'aturada de la invasió (ells en diuen “conquesta”) de Ciutat de Gaza, a l'espera de com es desenvolupin les negociacions sobre el pla de pau. Però es tracta només d'això, d'un anunci, perquè les tropes no s'han retirat. Com a curiositat, consignem que aquesta situació deixa l'argumentari dels sionistes nostrats com el que és: un deliri bel·licista que no té cap relació amb la realitat, i que només saben defensar amb mentides, insults i alguna amenaça.
Diners (muntanyes de diners) i egolatria (una muntanya d'egolatria): convé no oblidar que aquests seran els dos paràmetres dins els quals discorreran les negociacions d'un acord de pau. Dimarts farà dos anys exactes dels atemptats, un altre bany de sang, de Hamàs contra la població civil israeliana que van marcar l'inici d'aquesta guerra. La resposta del govern ultradretà i ultrareligiós presidit pel cínic Netanyahu ha estat una guerra de neteja ètnica i una campanya de victimisme que s'ha girat contra ells i els ha fet perdre per complet el que es coneix com el relat del conflicte. El que es perpetra a la Franja de Gaza (encara ara, mentre escric aquest article i mentre vostè el llegeix) és un genocidi. I s'han comès i es cometen allà crims de guerra i contra la humanitat que han de ser jutjats als tribunals internacionals.
Però al que no han renunciat els ultres sionistes és a fer-se seva la Franja de Gaza, ni a enriquir-se reconstruint el que ells mateixos han destruït. Tampoc hi ha renunciat Trump, que a la vegada ambiciona, més que cap altra cosa ara mateix, el “seu” Nobel de la pau, només per donar gust a la seva megalomania. A partir d'aquestes premisses, tots els girs de guió, inclosos els més contradictoris, estan encara oberts i tot és possible. Fins i tot, tant de bo, la pau.