Els grans reptes de la formació professional

L'última legislatura, potser només perquè va ser curta, va resultar certament fluixa pel que fa a l'alineació de la formació professional amb els grans objectius de país que pràcticament tothom coincideix a identificar: la millora substancial dels nivells de qualificació de bona part de la població activa, els ocupats i els que no ho estan; el nivell d'ocupabilitat, especialment dels no ocupats i, sobretot, dels nostres joves (que és tot el que podem fer des de la formació professional) i, en definitiva, una millor resposta (quantitativa i qualitativa) a les necessitats del nostre teixit productiu.

És evident que aquests tres grans objectius només són diferents visions d'un mateix problema, i malgrat els grans esforços i els resultats aconseguits en els darrers anys, que cal reconèixer i valorar, la formació professional no avança tan ràpidament com ens demana el nostre entorn. Per molt que ho demanin les persones treballadores que cerquen feina, el comissari europeu d'Ocupació i Afers Socials, Lazlo Andor, o els nostres dirigents polítics quan conviden les empreses catalanes a participar en processos de formació dual. La necessitat ja hi era, és evident, però la conjuntura econòmica l'ha tret del mig de la pila de temes pendents i ens l'ha col·locada al damunt de tot!

Per començar hem d'articular, a partir del que ja tenim, "el sistema de la qualificació i la formació professional". Un sistema es defineix com un conjunt de parts o elements organitzats i relacionats que interactuen entre si per assolir un objectiu. I el que tenim ara, esclar, no és un sistema sinó un mer conjunt d'elements. Per articular-lo necessitarem voluntat política i decisió, visió estratègica, generositat, seny i, segurament, també una mica de rauxa. Els límits entre la formació professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral i la del sistema educatiu s'han de desdibuixar necessàriament. És el que anomenem integració de la formació professional: els recursos i els usuaris ho són de tot el sistema i, per tant, hem de fer el millor ús que puguem de tots els recursos disponibles, donar el millor servei possible a tots els usuaris -amb independència de quina sigui la porta d'entrada al sistema (sigui l'Oficina de Treball o el centre educatiu) i sempre amb la màxima eficiència i l'excel·lència- i dir-ho i fer-ho sense posar-nos vermells ni haver d'abaixar els ulls.

Alhora, caldrà que la formació professional que s'imparteixi dins del sistema educatiu (sigui inicial o per a l'ocupació) disposi de la màxima autonomia i capacitat d'organització en funció de les seves necessitats. En definitiva, més flexibilitat. Hem de dotar els centres educatius de les eines que els han de permetre especialitzar-se i articular-se de manera natural, i per mèrits propis, en una autèntica xarxa on els millors (els centres que són referents en els seus sectors i subsectors d'activitat) siguin els veritables transmissors de la innovació que generen en la formació professional.

I cal que fem un esforç de país per cercar i identificar l'objectiu principal per poder determinar i prioritzar les necessitats presents i futures a les quals hem de donar resposta. Haurem de filar més prim amb els diferents col·lectius que hem de formar, amb els sectors d'activitat, amb els territoris, amb les empreses, amb l'oferta formativa... I no només es tracta de donar resposta a unes necessitats explícites, sinó que des d'una visió estratègica haurem de posar el sistema de la qualificació i la formació professional al servei -i, alhora, com a element de suport- d'altres polítiques de promoció d'activitats econòmiques de certs territoris o sectors.

Tot això ho haurem de fer d'una manera diferent, implicant molt més les empreses en tots i cadascun dels moments i etapes dels serveis de qualificació i formació: des de la identificació de necessitats fins al desenvolupament de la formació, passant per la definició de les qualificacions professionals. Aquest és el gran repte, l'autèntica revolució copernicana. Només des d'una capacitat real d'adaptació a la pluralitat de realitats que configuren el nostre sistema productiu (el com) i des d'una clara alineació dels continguts de la formació professional amb les necessitats del sector productiu (el què), la nostra formació professional farà el gran salt de futur que necessita, no per a la mateixa formació professional, que també, sinó per al sistema productiu i, en últim terme, per a la nostra societat.

I ja no ens quedaran pràcticament excuses per no fer-ho.