27/05/2022

La guerra dels indults

3 min
El Tribunal Suprem i la immunitat

Sense cap cobertura legal i infringint les formes que cal observar en el procediment contenciós administratiu, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de reforma plantejat pels partits polítics Vox, Partit Popular i Ciutadans, l'única finalitat dels quals és crear, sense cap fonament legal, un conflicte polític d'imprevisibles i indesitjables conseqüències, per desgastar el govern amb l'ajuda, en aquest cas, ni més ni menys que del Tribunal Suprem. De moment, de manera insòlita i contrària a la normalitat processal, revoca una decisió d'aquesta mateixa sala per la qual, d'acord amb el dret, s'havia rebutjat la legitimació dels partits polítics per impugnar l'exercici del dret de gràcia.

El dret de gràcia, de profunda tradició en el nostre sistema polític constitucional, es remunta a un reial decret de 1886 que posteriorment cristal·litza a la llei de 7 de juny de 1870 encara vigent, que només va patir un lleuger retoc l'any 1988. El dret de gràcia és una facultat discrecional que s'atorga, atenent a cada cas concret, en funció de les circumstàncies concurrents. Com que no es tracta d'un acte reglat, no pot ser fiscalitzat ni pel tribunal sentenciador ni per cap jurisdicció. La llei regula la manera com s'ha de tramitar l'expedient administratiu i els requisits per concedir-los. Sens dubte es tracta d'un acte administratiu, però els jutges només poden intervenir si s'han incomplert els requisits formals exigits per tramitar-los, i mai no poden qüestionar la concurrència o no de les raons de justícia, equitat o utilitat pública que aconsellen l'indult. Si ho fessin estarien vulnerant la llei.

En pura teoria constitucional i legal, l'indult el tramita el ministeri de Justícia (tradicionalment conegut com a ministeri de Gràcia i Justícia). Posteriorment, es delibera i acorda pel consell de ministres. La concessió d'un indult està supeditada a allò que es coneix legalment com a condicions tàcites, és a dir, que no causi perjudici a tercera persona ni faci mal als seus drets, i, en el cas que es tracti de delictes perseguibles només a instància de part, si s'hagués escoltat la part ofesa. Fora d'aquests casos, i partint del fet que s'han complert tots els requisits formals, la valoració i l'estimació de les raons de justícia, equitat o utilitat pública, en cap cas poden ser qüestionades per tercers, siguin partits polítics, persones jurídiques o persones físiques. En el procediment regulador de la jurisdicció contenciosa administrativa l'acció pública està supeditada, de manera estricta, al fet que es reconegui expressament per la llei. No és el cas, perquè la llei d'indult no reconeix legitimació a l'acció pública.

La sala tercera del Tribunal Suprem, en una resolució de 22 de febrer del 2022, per tres vots contra dos, va decidir, amb una simple lectura de la llei, que els partits polítics no estan legitimats per impugnar les raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquen un indult. Els magistrats que han conformat la nova majoria, en una resolució de 24 de maig del 2022, admeten, en principi, la legitimació dels partits polítics i particulars per impugnar la concessió dels indults. Vulneren el principi de seguretat jurídica i transmeten a l'opinió pública la imatge d'un tribunal que actua mogut per criteris polítics aliens al principi de legalitat.

Els milers d'indults que s'han tramitat i concedit durant governs tant del PSOE com del PP no han estat mai qüestionats quant a la utilització, pel govern de torn, dels criteris de justícia, equitat o utilitat. Només dues vegades: en el cas de l'indult concedit al vicepresident del Banco de Santander Alfredo Sáenz i en el cas del conductor kamikaze, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem va anul·lar la concessió dels indults per flagrants defectes en compliment dels requisits legals. En el cas d'Alfredo Sáenz, perquè el govern, sent conscient que l'indult només afecta la pena, de manera inusual i fins i tot grollera ho va ampliar als antecedents penals perquè pogués continuar exercint les seves funcions de banquer. En el cas del kamikaze, perquè no es va escoltar la família de la persona que havia mort en l'accident. No va qüestionar les raons de justícia, equitat o utilitat pública.

La guerra judicial declarada per la resolució que acabem de conèixer està oberta i genera efectes polítics que no s'haurien d'haver provocat mai.

José Antonio Martín Pallín és comissionat espanyol de la Comissió Internacional de Juristes (Ginebra) i advocat. Ha estat fiscal i magistrat del Tribunal Suprem