Pot semblar una anècdota, però no ho és. Despús-ahir, al canal de televisió digital Alerta Digital TV, un locutor que no sé com es diu (ni m'interessa) i un capellà anomenat Jesús Calvo varen estar avaluant en directe la notícia que Pedro Zerolo, significat dirigent de la sectorial gai del PSOE, hagués anunciat que pateix un càncer. El presentador es va despatxar amb frases del tipus "No me alegro de que Pedro Zerolo esté enfermo, pero la suerte que corra me trae al pairo. ¿Es coherente, padre, esta actitud con la coherencia cristiana que intento mantener a lo largo de mi vida? " El sacerdot va sancionar les paraules del locutor amb una admonició divina: "No me extrañaría nada que éste sea un efecto de la Divina Providencia contra aquellos que se ríen de la virtud ". Envalentit, el presentador del programa va agafar el camí del pedregar: "A lo mejor lo que voy a decir no sea muy cristiano, pero lo digo porque lo siento en el corazón: yo no cambiaría la vida de mi perro por la de Pedro Zerolo ". I el sacerdot Jesús Calvo es va encarregar de reblar el clau: "Hay mucha basura social. Se ha quitado la pena capital, desgraciadamente, y habría que eliminar a mucha gentuza que está haciendo la vida imposible a los inocentes ".
El problema no és que siguin un suposat periodista o un presumpte capellà els que evacuen aquesta immundícia verbal. El problema és que encara haguem d'aguantar aquesta mena d'agressions contra la nostra pròpia espècie, i que el Codi Penal no ho castigui. Vaig tenir el rampell de penjar el tall de la conversa entre aquests dos personatges a la meva pàgina de Facebook, i vaig rebre diverses respostes valuoses. Una d'elles era la de l'escriptor i sacerdot Guillem Rosselló, que despatxava el tema amb paraules planeres: "Aquest capellà està malament del cap o és un fill de... No tots som com ell".
N'estic completament segur, Guillem. He conegut capellans, monges i gent de fe magnífica al llarg de la meva vida, i, siguin quines siguin les meves creences (que sempre resulten més aviat inestables), per descomptat que no puc fer més que demostrar tot el meu respecte a les persones que mantenen la fe religiosa com un valor que dóna sentit a la seva vida. És més, crec sincerament que l'àmbit de la transcendència, es manifesti com es manifesti, és un dels motors de la vida humana.
Però, precisament perquè tot això és així, em pregunto també: ¿és necessari que les religions (que, al cap i a la fi, no són altra cosa que un intent d'entendre el món i la naturalesa humana) donin cabuda a púrria com la que acabem de comentar més amunt? No se'ls pot expulsar? ¿És necessari confondre el dret de llibertat d'expressió amb els brams d'aquesta casta de gentussa? Si Jesucrist va treure els mercaders del temple a fuetades, què no hauria fet amb aquest personal? Com dic, no parlem de cap anècdota: la tasca del govern del PP es fonamenta en bona part en aquesta mena d'opinions. Fins quan pensa l'Esglèsia catòlica aguantar aquests atacs d'infàmia?