De debò es pensen que començaré l'article repetint aquella equívoca vaguetat segons la qual el problema no és la tecnologia sinó l'ús que se'n fa, etc.? D'alguna manera ho acabo de fer, però en mode sarcàstic. Deixem-la de banda, la vaguetat, perquè de llocs comuns mastegadets ja en trobaran en altres llocs. En relació amb aquest assumpte, tanmateix, hi ha una confusió prèvia força freqüent que sí que convé aclarir. Avui tendim a identificar la tecnologia amb una cosa tan hiperconcreta com els resultats palpables de la digitalització, però resulta que un violí, per exemple, és tecnologia (punta) que s'ha anat perfeccionant des del segle XVII. Una bicicleta o unes ulleres són tecnologia, i un ascensor, un obrellaunes o un frigorífic, també. Els éssers humans som descendents d'una mona oportunista i violenta que no tenia grans potencialitats corporals, però que era una mica més espaviladota que els seus veïns; això ja ho va explicar Desmond Morris l'any 1967 a The naked ape. Hem passat del sílex al silici, que si fa no fa són el mateix i tenen la mateixa funció: completar-nos. No el perdin de vista, aquest verb, perquè és el que guiarà l'article. Sense l'ajut de la tecnologia, cap ésser humà pot enfrontar-se a un elefant ni córrer com una gasela, però resulta que els vam acabar dominant i, segons com, menjant. Fins aquí, el sílex. Passem ara al silici. Per bona que sigui amb el càlcul mental, no hi ha cap persona capaç de resoldre a una velocitat raonable determinats reptes aritmètics sense l'ajut d'una calculadora o d'algun estri similar. La tecnologia, doncs, ens completa.
I vet aquí que el novembre de l'any 2022, és a dir, fa quatre dies mal comptats, ChatGPT irromp en les nostres vides. Pam! No era un supercercador, no era tampoc una superenciclopèdia virtual, no era... Què era, doncs? Tot i tenir precedents, la intel·ligència artificial generativa (IAG) representa una altra cosa i marca un vertiginós punt d'inflexió. La pregunta clau és: ens complementa o ens supleix? Som a les beceroles d'un procés de transformació de recorregut incert i, en conseqüència, no disposem de la mínima perspectiva històrica per emetre un veredicte o altre. Ara bé, he sentit comparacions —diguem-ne— tranquil·litzadores que fan una mica de vergonya, del tipus: això també es deia de les primeres calculadores, o dels primers televisors, o dels primers ordinadors personals o fins i tot del pobre fax, que va durar una tarda. És cert que entorn d'aquestes tecnologies es van gestar vistoses hipèrboles; ja s'havien proferit en relació amb el ferrocarril, per exemple (s'afirmava que aquella velocitat, inaudita, de 50 o 60 km/h podia tenir diverses i greus conseqüències per a la salut). I és cert que les calculadores i els ordinadors van canviar la manera d'ensenyar i d'aprendre. Això no significa, però, que puguin comparar-se seriosament amb l'impacte de la IAG, entre altres coses perquè va associada amb un estri que la majoria del personal duu damunt nit i dia: el mòbil. Ningú no anava amb un televisor pel carrer, òbviament, i tampoc conec cap jove de la meva quinta que portés sempre una calculadora a la butxaca (ara hi ha algun pobret que diu: "Doncs jo tenia una cosina a Gandesa que...") La calculadora t'estalviava el tràngol de resoldre una arrel cúbica; al vídeo podies veure un documental que il·lustrava i completava l'explicació del professor. La completava, però en cap cas la suplia. Tampoc suplia l'esforç de l'educand, perquè per entendre l'explicació o per resoldre un problema —per formar-se— no n'hi havia prou amb la calculadora, ni amb la tele, ni amb res per l'estil.
El gran equívoc en l'àmbit educatiu, doncs, és posar en un mateix sac elements tecnològics que facilitaven i complementaven l'aprenentatge amb una eina que el supleix directament per la via de la simulació textual, figurativa, musical, etc. Aquest equívoc reposa damunt d'un altre que és encara pitjor: creure que formar i informar, o fins i tot formatejar, són accions equiparables. Suposo que hi ha un lligam genealògic entre la nova situació i la típica —i majoritària— classe-estafa basada en els putxinel·lis del PowerPoint. El futur? Un cercle absurd: tipus que es fan passar per professors tot declamant un text generat pel ChatGPT davant de nois i noies que es fan passar per estudiants i li entreguen un altre text simètric segregat també per la intel·ligència artificial. Al fons de la sala, uns dòcils buròcrates entusiasmats perquè alguns docents semblen menys estressats i els estudiants ja no fan faltes d'ortografia. Cap ni una, escolti!
