Els incendis s’apaguen a l’hivern: cal més prevenció els 365 dies de l’any

Aquesta setmana Catalunya ha viscut el primer gran incendi de l’estiu, el de Rocallaura, al terme municipal de Vallbona de les Monges (Urgell), que ha afectat una àrea de gairebé 800 hectàrees. El mateix dia van cremar simultàniament 85 focs més a Catalunya. No van anar a més perquè els bombers els van poder controlar. Catalunya és un país de boscos amb gairebé un 65% del territori ocupat per massa forestal. L’abandonament progressiu dels camps de conreu ha propiciat tot un continu de bosc, que sense les tasques de neteja i conservació oportunes és un polvorí.

L’ARA ha tingut accés a la base de dades de la conselleria d’Agricultura amb els incendis forestals registrats a Catalunya entre el 1994 i el 2015. En total, 14.838 focs. Només 40 d’aquests incendis van cremar el 75% del total de les hectàrees forestals calcinades. És el que es coneix com a grans incendis forestals: cremen molts dies seguits, més de 500 hectàrees i cada vegada són més violents.

Alguns experts alerten que aquests grans incendis són incontrolables. Si un foc té prou combustible per cremar i assoleix una determinada intensitat i velocitat és imparable i supera la capacitat d’extinció. Per tant, aquests mateixos experts sostenen que l’extinció només és efectiva en petits i mitjans incendis. Paradoxalment, el 90% del pressupost públic es destina a l’extinció i només un 10% a la prevenció.

Tots els actors implicats en la lluita contra els incendis coincideixen a destacar que la millor manera de batallar contra el foc és evitar que es produeixi i per això defensen que els focs s’apaguen a l’hivern, és a dir, amb la prevenció. Mentre que el pressupost destinat a l’extinció no ha parat de créixer i en 15 anys ha augmentat un 107,5%, els diners destinats a la prevenció només han augmentat un 43%. La prevenció és competència de la conselleria d’Agricultura, mentre que l’extinció depèn d’Interior. Caldria més coordinació entre les dues àrees per equilibrar les prioritats i aconseguir boscos més sans i un paisatge amb tallafocs naturals. D’altra banda, el 75% de la superfície forestal catalana està en mans de particulars a qui també s’han d’exigir responsabilitats sobre l’estat dels seus boscos. La prevenció s’ha de fer tot l’any i entre tots.