Ja teniu pensament fort
Trump va insultar els dirigents de la Unió Europea titllant-los de “dèbils, decadents i presoners del pensament políticament correcte”. Ho va dir amb motiu de l'activació de la nova estratègia de seguretat nacional dels EUA, i va reiterar el ple suport de l'administració americana als partits d'extrema dreta europeus. Més enllà de la desestabilització, la destrucció de la Unió Europea és un objectiu polític en què coincideixen Trump i Putin.
Aturem-nos, però, en aquest punt: els líders europeus són indesitjables a causa de la seva “correcció política”. No és cap novetat: portem molts anys sentint i llegint veus de la dreta que deploren la correcció política i el pensament dèbil com a causa de tots els mals d'Occident. Representa que la postmodernitat i el relativisme ens han sumit en un erm d'aculturació i desarrelament, i que es troben a faltar idees fortes que serveixin de referent no tan sols intel·lectual, sinó també vital. Verticalitat enfront d'horitzontalitat, jerarquia enfront d'igualitarisme, meritocràcia enfront d'obertura, autoritat enfront de pensament lateral, i així successivament.
De joves ens agradava citar la frase de Harry Lime, el personatge d'Orson Welles a El tercer home: “A la Itàlia dels Borja no hi va haver més que terror, guerra i matances, però van sorgir Miquel Àngel, Da Vinci i el Renaixement; a Suïssa han tingut cinc-cents anys d'amor, democràcia i pau, i quin és el resultat? El rellotge de cucut”. En realitat els camins del pensament fort, o suposadament fort, solen conduir a una forma o altra d'autoritarisme. Les aus nostrades més despistades, i també les més cíniques, escainen reclamant “pensament fort” per evitar l'enfonsament de Catalunya, imminent segons aquestes gallines i gallets. És just a l'inrevés: les possibilitats de prosperar dels petits sempre són més grans en contextos que afavoreixin la pluralitat i la diversitat, l'encreuament i la mescla; els essencialismes, per contra, beneficien les nacions grans i poderoses. Per això el nacionalisme de Trump també es basa en la suposada necessitat de salvar la nació dels enemics i els traïdors que la corroeixen internament. Amb la diferència que la nació dèbil de la qual parla l'home taronja són els Estats Units d'Amèrica. No un país de vuit milions de persones al sud d'Europa.
El pensament fort és una de les moltes trampes amb què compten els poderosos per apuntalar, precisament, el seu poder. En aquest sentit, el règim teocràtic de l'Iran que ara esclafa revoltes escampant el terror i sembrant el país de cadàvers és una expressió de pensament fort. Els agents de l'ICE que van assassinar la poeta Renee Nicole Macklin Good també ho són. A l'Odissea, Ulisses exemplifica allò que convé als petits quan s'han d'enfrontar amb els grans: oposar l'astúcia a la força. Els europeus hauríem de saber-ho millor que ningú. Ha resultat que si es fa trontollar l'avorrida democràcia el que apareix no és un nou Renaixement, sinó els deliris dels tirans, la immundícia dels seus aduladors i el cinisme dels assassins.