Joan Sardà, potser el millor economista del segle XX

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Joan Sardà va ser un gran científic de l’economia, ben complet -economia internacional, monetària, teoria i macroeconomia en general, finances, hisenda, empresa...--, i, a més, pel seu alt assessorament en polítiques econòmiques. També, per la seva indiscutible i brillant docència. De manera que la usual polarització dels mèrits del professor Sardà en elaborar el Pla d’estabilització de 1959 es lògica, però estreta, ja que sense el seu acumulat bagatge científic no s’explicaria el seu èxit. [...] A la Facultat de Dret va cursar Economia Política i Hisenda amb professors que havien pogut gaudir de la gran petjada de l’economista andalús Flores de Lemus, [...] Els anys 1931-1932 són ben densos per a Sardà: estades a l’estranger, amb beques, a la London School of Economics and Political Science i a Munic; [...] fa la tesi doctoral a Madrid, és clar, sobre temàtica internacional econòmica i jurídica, i publica a Economia i Finances, España Bancaria, L’Opinió, Justícia Social. [...] En el seu primer llibre, amb Lluc Beltran Florez, afrontava un tema polèmic (Els problemes de la banca catalana,1933) i tractava de la fallida del Banc de Barcelona, el 1920, que s’atribueix a imprudents pràctiques especulatives, i, més important, de la fallida del Banc de Catalunya, la caiguda del qual, el 1932, els autors relacionen amb la falta de previsió dels efectes de la crisi del 1929, però també a una sobtada retirada de tots els dipòsits de CAMPSA, que el mateix banc havia contribuït a fundar! Un altre llibre, d’autoria d’ell sol, indegudament menys conegut, fou La intervención monetaria y el comercio de divisas en España [...] En esclatar la guerra la Generalitat el va captar com a assessor. [...] El 1938 va ser mobilitzat cap al front d’Aragó-Ebre, [...] Derrotats, surt per la frontera cap a França. [...] Després d’un període del qual se’n deia “ clasificación y depuración ”, pot tornar a Barcelona el 1941. [...] En el decenni 1941-1951 publica un llibre considerat seminal: La política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX. [...] El període 1956-1965 és central en la professió de Sardà com a assessor, quan entra de director del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya [...] i per l’ampli coneixement del Pla d’estabilització de 1959, que obre tota una nova etapa a l’economia espanyola de creixement, de sostenibilitat, d’economia de mercat, d’obertura exterior, [...] Va ser degà fundador de la Facultat d’Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1971, on es va envoltar d’un equip format per Antoni Serra Ramoneda, empresa; J. M. Bricall, economia política, i Jordi Nadal, història. [...] Va ser potser el millor economista espanyol del segle XX per la durada professional (1931-1990), pel rigor, per l’ampli ventall temàtic i pels assessoraments rellevants. [...]