Truco a la companyia Ràdio Taxi Sant Cugat per demanar-ne un. En posen en espera, sento Sitting in the dock of the bay, com sempre. Però aquest cop l’operadora em diu: “Ho sento, és que tenim ordres de no enviar-li cap taxi”.
Em quedo perplexa. No condueixo i he fet servir taxis d’aquesta companyia durant anys. Un al dia. Hi he deixat una pasta gansa. Què passa? Què he fet? ¿Potser és que no vaig pagar un dia i no me’n recordo? ¿Vaig entrar en algun vehicle de la seva companyia amb una tifa enganxada als peus sense saber-ho? ¿Vaig demanar amb poca educació al conductor si podia treure la Cope? “Per què?”, pregunto. “Perquè ha de trucar a l’empresa que fa servir habitualment”, em diu l’operadora. Dic que gràcies i penjo.
No fa gaire, un taxista de la companyia va fundar una nova empresa de taxis Mercedes, que es diu Excel Taxi. El servei no és més car, però ofereixen cotxes més còmodes, wifi, diaris, aigua embotellada i ràdio i conversa optatives. El taxista fundador ha sortit als mitjans, perquè és molt actiu a Twitter. La companyia “habitual” a la qual es refereix la dona de la centraleta de Ràdio Taxi Sant Cugat és aquesta, suposo. I és cert que de vegades la faig servir, per una raó. L’empresa de taxis a la qual trucava no accepta reserves si no són a l’aeroport o a Barcelona, de manera que no pots tenir un taxi a les quatre si has d’anar al mateix poble, tot i que el servei mínim siguin set euros. ¿Però com saben quina és la meva empresa habitual? També truco a taxis de Barcelona. M’espien?
Fer això que han fet amb mi és reservar el dret d’admissió. És saber que com que tenen molta més flota que els nous, els hotels els acabaran trucant sempre a ells i no als altres, perquè en hores punta, quan hi hagi molta demanda, només ells podran cobrir-la. Ignoro si l’empresa poderosa està violant les lleis antimonopoli. Ignoro si és legal el que fan. En tot cas, és mesquí.