Josep Cots, jove compositor de sardanes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsJosep Cots i Tarragó, un jove de 19 anys, va néixer amb una debilitat que ha esdevingut vocació: la música. Als 8 anys aprenia solfeig en el Conservatori Municipal de Música. D’aquí a dos anys haurà acabat l’estudi de piano. [...] -Quan va néixer la teva motivació per la sardana? -En conèixer el Grup Sardanista El Remei, entitat editora d’aquesta revista. Em van proposar fer una sardana. Això va ser l’empenta, i després de llegir el “Tractat d’instrumentació per a cobla” de Joaquim Serra va néixer “Diàleg”. / “Diàleg” és la primera sardana de Josep Cots, estrenada el 26 d’abril d’enguany [1964]. Vol ser un diàleg entre el tible (element femení) i la tenora (element masculí) que al final de la peça semblen posar-se d’acord. D’inspiració romàntica i melodia jovial, consta de tres temes, un en els curs i dos en els llargs. Es podria considerar com un intent renovador en la música per a cobla, propòsit que aquest jove compositor desplegarà amb més seguretat i afinarà en la segona obra, “Planoles”. -Estàs satisfet de la teva producció? -No del tot. Vull arribar a compondre sardanes amb una concepció melòdica més actual, sense perdre el caràcter fonamental, netament català, d’aquest gènere. -Hom ha dit que la teva aportació innovadora és introduir a la sardana temes de jazz i de música americana contemporània. -M’agrada el jazz i admiro algun compositor nord-americà en particular... però ja t’he dit que les meves sardanes volen ser purament d’inspiració catalana. Si vols, seran potser agosarades i renovadores, alegres, romàntiques, apassionades, però a la fi sardanes. [...] “Planoles” va ser estrenada per la Cobla Popular el dia 9 de setembre proppassat. Més madurada que la primera (“Diàleg”), “Planoles” té més solidesa tècnica, tant en la instrumentació com en la mateixa composició. És una peça programàtica. Està inspirada en aquest poble de les terres de Girona, i al costat d’una noia. Els curts són evocadors, descriptius del poble; i els llargs desenvolupen un tema amable i sentimental per acabar conjuminant les dues idees musicals. Sincerament, admirem aquest jove compositor i albirem no llunyà el dia que el seu nom figurarà en un lloc o altre de la llista dels seus autors preferits, pertanyents a diverses èpoques i escoles: Garreta, Joaquim Serra, Vilamanyà, Serrat, Borgunyó, Bonastre, Pérez Moya, Morera...