Josep Maria Llompart ens ha deixat massa d’hora (1993)

Article obituari del pedagog i crític literari Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921-Barcelona, 2010), membre de l’IEC, a l’Avui (29-I-1993). Avui és el centenari del naixement del poeta, assagista, traductor i editor Josep Maria Llompart (Ciutat de Mallorca, 1925-1993). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi i membre de l’IEC, Llompart va destacar com un actiu pancatalanista. Va presidir l’Obra Cultural Balear, la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i va ser vicepresident del PEN Català a les Illes Balears.

Així, aquesta vegada, la col·lectivitat de l'entorn immediat no ha fet tard a l'hora de reconèixer-se en un dels seus homes il·lustres en vida, Josep Maria Llompart. No podem dir el mateix del Principat, on, malgrat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la pertinença a l'Institut d'Estudis Catalans i altres responsabilitats concretes, exercides per ell amb un pròdig sentit dels seus deures i amb la intel·ligent i discreta eficiència que el caracteritzava, no ha estat encara prou reconegut, crec jo, com a escriptor de primer rengle: poeta, sobretot, historiador de la literatura, crític i traductor. Les distàncies, malgrat tot, ens hi fan ser. No tots els llibres ni les publicacions catalanes de Mallorca i de les altres Illes arriben a Barcelona (i no diguem a altres indrets dels Països Catalans). La coordinació cultural, encara que hagi millorat, té molt camp per córrer. En canvi, recordem les paraules de Joan Oliver (Pere Quart) del pròleg del llibre de poemes de Llompart La terra d'Argensa, escrites l'any 1967: "Heus aquí com el nostre autor, savi i popular, espontani i alhora conscient, contribueix del seu racó estant a la unitat cultural i, en definitiva, política de la gran Catalunya històrica i lingüística". D'això, recalquem-ho, fa més d'un quart de segle. De fet, el poeta ens ha deixat —massa d'hora— més que una deixa, com la del geni grec, una comanda: la de la unitat. Qui no es reconegui en els versos, en les proses poètiques o poemes en prosa, en els estudis historicocrítics i en les traduccions de Josep Maria Llompart, qui no s'hi senti tan interpretat com si tot ho hagués escrit algú de la seva contrada, que pensi que en un aspecte de fons, no pas negligible, no es reconeix ell mateix. Llompart portava més de trenta anys d'obra poètica publicada i estava en plena producció. El seu darrer llibre, Spiritual, és la punta de diamant de la seva poesia, precedit de Mandràgola i de Jerusalem. Ha estat reeditat el seu llibre de 1964 La literatura moderna a les Balears, indispensable encara com a visió conjunta de la literatura catalana illenca, amb uns criteris prou clars, i no fa gaire que ha sortit un treball breu sobre la narrativa. I hi ha encara, entre tants altres materials, els dos volums de traduccions de poesia galaicoportuguesa (el segon amb la brasilera) amb una informació tan acurada que poques cultures s'hi poden lluir tant. Tasques d'humanista, de professor, de conseller i de guia de noves generacions, d'impulsor i creador de cultura, amb un compromís ben exercit polític i patriòtic. Què més es pot demanar? Potser només això: que encara continués entre nosaltres. Però de la fi, ni ell ni nosaltres no en podem disposar. Només fem, almenys, que el record esdevingui presència.