Els joves llegeixen

Arribo a la llibreria Parcir, de Manresa, per predicar, que als autors ens deixen anar pels volts de Sant Jordi. Com que és d'hora, demano a les llibreteres (fa molts anys que ens coneixem) que em deixin un racó per escriure. I vet aquí que em permeten seure al taulell. "Però et vindran a demanar llibres", m'adverteixen. Res em fa més feliç que jugar a llibretera o a bàrman. M'hi assec. A la pantalla de la meva taula hi ha pendent d'entrar Les gratituds, de Delphine de Vigan. Els parroquians riuen i parlen de mi com d'"aquesta becària nova".

Un noi se m'acosta. És un noi amb polseres i collarets de punxes, amb samarreta negra de màniga curta i un tallat de cabells esbojarrat. Em demana un llibre. Trencar el cercle, de Colleen Hoover. "Ara miro si el tenim", li dic. I ell remarca: "El vull en català". M'esborrono tota jo. Deu tenir setze o disset anys i va vestit com un dels personatges d'Els joves (referent que segur que no coneix). No el tenim, però tenim un altre títol de l'autora, que és una autora de bestsellers, que es diu Confesiones. Rumia. "És per a la meva germana i no sé si aquest altre el deu tenir", fa. Per tant, és un llibre per ser llegit per una noia jove, com ell, que llegeix habitualment.

Les llibreteres m'expliquen que els joves compren llibres. Aquest que ell demana és una ficció que explica els maltractaments que va patir la mare de la protagonista i s'ha venut molt. Podem discutir moltíssim si tal llibre o tal altre és literatura (tots ho són) i si és bona o mala literatura (això dependrà de nosaltres).

L'acte de llegir (convertir signes en mons) és únic i radicalment diferent de l'acte de mirar una història a la pantalla. És un acte complicat, intel·ligent i plaentment difícil. Qui es queixa de la banalitat de les lectures dels joves (en especial de les noies joves) sol no llegir res de res. Per això, avui, les llibreteres, els parroquians i l'escriptora, que som, sobretot, lectors, ens mirem el jove amb ganes d'adoptar-lo, de tan gentil que ens sembla.