A l’Alba, amb tot l’afecte

Hi ha companys de feina que només entrar per la porta transmeten la confiança que passi el que passi ells no fallaran per entomar el que vingui. Són gent endreçada, amb les prioritats clares, una actitud positiva i un sentit de la responsabilitat que es manifesta a cada encàrrec, sense voler donar lliçons a ningú. I així, a base de discreció i de feina ben feta, es guanyen l’estima general.

Durant dotze anys he tingut la sort de coincidir cada matí amb una persona d’aquestes qualitats, l’Alba Om, que ara canvia de feina, i en certa manera canvia de vida, perquè deixa les jornades inacabables de notícies 24/7 per passar a la comunicació corporativa. (Bé, i també li canviarà la vida perquè ja no haurà de suportar el maltractament gairebé diari de Rodalies, que feia servir per entrar a Barcelona i que ens ha proporcionat unes cròniques viscudes sobre retards i llaunes de sardines que eren de riure per no plorar.)

Aquests dies que es parla tant dels currículums és un bon moment per recordar que en moltes posicions laborals més important que l’aptitud és l’actitud. Que hi ha certes normes bàsiques per anar per la vida que, més enllà del caràcter personal, tenen a veure amb com t’han educat a casa i no pas amb el títol que tinguis, i que retenir un talent així és fonamental per a qualsevol empresa.

Quan vam començar a coincidir a l’Ara Vídeos, l’Alba tenia 25 anys i tota la vida al davant. Avui també la té, però ja té dues filles al darrere, amb una de les quals ens saludàvem amb entusiasme per la pantalla durant els estranys dies de confinament del 2020, en què les reunions d’equip havien de ser a distància. Alba, gràcies per haver-ho fet tot tan bé i tan fàcil tots aquests anys. Et trobarem a faltar.