L'excepció ibèrica

Quan se'n va anar la llum i els semàfors es van apagar, i els mòbils van perdre la cobertura, i en quantitats industrials va començar a córrer que era d'ells, perquè l'apagada era a Espanya, Portugal, la Meca i les Valls d'Andorra, i que hi havia gent atrapada al metro i als trens, i que no era per culpa de Rodalies, i que les centrals nuclears deixaven de produir llum, la gent vam sumar dos més dos: això havia de ser el ciberatac aquell que deia aquella comissària de Brussel·les, tan elegant i tan divertida ella, que va fer el vídeo amb una bossa de mà d'on anava traient una ràdio de piles, unes espelmes, bitllets de banc i unes llaunes de sardines ideals per passar tres dies. Ai, la dolcesa de la vida analògica!

Sort que era de dia i que feia bo, i que l'Ustrell estava d'humor i no semblava l'apocalipsi. Arriba a passar a la nit o a l'hivern que a les sis ja és fosc, i la cosa hauria estat més dramàtica. Al migdia, les terrasses dels bars de Barcelona estaven a petar de gent menjant tapes i fent cerveses com si fos la Mercè, mentre passaven autobusos carregats de gent mirant a fora i turistes carregats de maletes i mirant el mòbil desorientats, en el que era una col·lecció d'imatges contradictòries i anticlimàtiques.

A les sis va sortir Pedro Sánchez i vam tornar vagament a la pandèmia, sobretot quan va dir que s'havia produït una "forta oscil·lació del sistema europeu", que ens va recordar Acebes dient que hi havia dues línies. I després va sortir Núria Parlon i va dir que, sis hores després, les causes no estaven clares. O sigui que igual és que l'excepció ibèrica és que tenim una xarxa elèctrica molt millorable, i no és que no paguem uns rebuts de la llum generosos. Algú explicarà què va passar, o com deia aquell senyor de l'Apm?, això és una enganyifa dels de dalt?