31/10/2017

L’Audiència Nacional torna a entrar en joc

Ni el braç judicial ni el govern espanyol no donen treva. La maquinària de l’Estat per frenar l’independentisme ha agafat velocitat de creuer, inclosa l’aposta electoral del 21-D, refermada ahir pel consell de ministres. Rajoy, amb l’aval de Sánchez i Rivera, ha posat la directa. L’unionisme ha agafat la iniciativa davant un independentisme que està actuant a contrapeu, com es va fer palès ahir al matí amb la roda de premsa de Puigdemont a Brussel·les -acompanyat de mig Govern-, on va llançar un SOS a Europa, va demanar paciència als votants sobiranistes i va exigir garanties per a un judici abans de tornar. Però al cap d’unes hores alguns membres de l’executiu aterraven a Barcelona. L’acceleració judicial hi devia influir. A la tarda se sabia que demà i divendres estan citats a declarar a l’Audiència Nacional tant Puigdemont com tots els membres del seu govern destituït per l’Estat en aplicació de l’article 155 de la Constitució, acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons. La citació, a més, coincidia amb la del Tribunal Suprem per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa, pels mateixos delictes, tot i que el Suprem, malgrat admetre la querella de la fiscalia, obre la porta a rebaixar el cas a un delicte de conspiració, amb penes que van de mesos a vuit anys. De fet, com defensen cada cop més veus autoritzades, el delicte de rebel·lió va clarament associat a violència i, per tant, resulta altament discutible que es pugui aplicar al Govern i a la mesa del Parlament, igual que sembla totalment fora de lloc l’acusació de sedició que pesa sobre els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el seu empresonament preventiu sense fiança. De fet, és la mateixa jutge dels Jordis, Carmen Lamela, la que ha admès la querella contra el Govern.

Inscriu-te a la newsletter La regeneració i el 12-MLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sigui com sigui, el cas és que el flanc judicial sens dubte dialoga amb el polític. D’una banda, caldrà veure quins querellats acudeixen a la citació -ahir hi havia força confusió-. I de l’altra, caldrà veure també amb quin grau de duresa actua la justícia -seria molt diferent aplicar presó preventiva que no fer-ho-. En funció de quina sigui l’actuació als tribunals, la campanya del 21-D, que ja es dibuixa prou tensa per si sola, encara pot pujar més de to.