07/11/2022

Els límits d’Elon Musk

3 min
Elon Musk, principal executiu d'empreses com SpaceX o Tesla, en una imatge d'arxiu.

Ideologia. Elon Musk, l’home més ric del món, acaba d’aprofitar la xarxa social que s’ha comprat per 44.000 milions de dòlars per recomanar als nord-americans que votin candidats republicans a les eleccions de mig mandat d’aquest dimarts; unes eleccions que han de decidir les majories del Congrés i el Senat dels Estats Units i que deixaran Joe Biden encara més afeblit del que els seus lapsus poden transmetre. 

El totpoderós Musk i la seva pica de lavabo –metàfora barroera de la neteja que suposadament aspira a fer– han entrat a Twitter en un moment de crisi d’identitat i de reputació d'unes xarxes socials que han quedat assenyalades com a cooperadores indispensables en la polarització política i social que es viu als Estats Units.

El preu de les accions de Meta, per exemple, ha caigut més d’un 60% l’últim any. Xarxes com Parler, Truth Social –el megàfon preferit de Donald Trump– o Rumble –una mena de YouTube de la dreta–, que es promocionen com a alternatives sense límits a la llibertat d'expressió, van aconseguir molta atenció mediàtica després de l’assalt al Capitoli de gener del 2020, però continuen sent minoritàries. Les accions de Rumble també han caigut més d'un 35% aquest any. El poder digital viu la seva pròpia transició, i Elon Musk serà, a partir d’ara, un actor important en la redefinició del model i de l’agenda ideològica de les grans plataformes.

Divendres passat, quatre dies abans d’aquestes eleccions de mig mandat, Musk ja va acomiadar la meitat del personal de Twitter, entre ells els membres de la unitat d'ètica, transparència i responsabilitat, que ha quedat eliminada. Els equips que controlen la desinformació electoral i la moderació de continguts han perdut entre un 15% i tres quartes parts dels seus efectius, depenent dels països. 

Poder. A finals del 2021, Ian Bremmer escrivia un llarg article a Foreign Affairs parlant del “moment tecnopolar”, d’aquesta transformació que viu el sistema internacional, en què un grapat de companyies tecnològiques exerceixen un gran poder d’influència geopolítica en detriment del poder tradicional dels estats. Aquestes noves elits tecnològiques han imposat una nova manera de ser al món; l’exercici d’un poder transnacional que s’expandeix per sobre de les regulacions governamentals i, des d’aquests espais virtuals i aquest nou ordre econòmic construït a partir de l’experiència humana com a matèria primera aprofitable (com ha escrit Shoshana Zuboff, l’autora del concepte de capitalisme de vigilància), es permeten decidir el context i els límits de la nostra llibertat d’expressió. Això és el que ve a dir Elon Musk quan allibera de la gàbia l’ocell de Twitter

Responsabilitat. El problema de fons, però, no és només la redefinició de la llibertat d’expressió, ni tan sols l’ús que faci Elon Musk de la companyia privada que s’acaba de comprar. El veritable problema és el poder monopolístic de Twitter, elevat a la categoria de “plaça pública on es debaten qüestions vitals per a la humanitat” –segons el seu nou propietari– i la dependència que tenim tots nosaltres del consum constant i il·limitat del contingut que circula per una xarxa global ara en mans d’una persona capaç de promoure falsos remeis miraculosos contra el covid-19, escampar teories conspiratives sobre la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i la seva família, i proposar (via Twitter) un pla de pau per a Ucraïna mentre defensa l’annexió de Taiwan a la Xina, país des d’on també fabrica Tesla. Internet s’ha convertit en un espai d’influència i manipulació. Però si nosaltres som el producte a explotar per excel·lència, alguna responsabilitat devem tenir en l’èxit de l’últim filantrocapitalista de torn i el poder de la seva nova joguina. 

Carme Colomina és periodista
stats