Literatura del desig

L’Alejandra Palés, l’especialista en sèries, ha posat l’ull en aquest concepte anomenat yearning, que vindria a ser –explica ella mateixa en un nutritiu article al diari– l'“anhel” o “la construcció del desig a foc lent i sostingut en el temps”. Ho fa a propòsit de l’adaptació de Cims borrascosos (sempre tinc tantes ganes de posar Cims rúfols...), de l’Emily Brontë. La tendència és global. Aquest Nadal, m’explicava la llibretera de la Parcir, a Manresa, s’han venut molt les adaptacions de clàssics (tan boniques, per cert, amb tapa dura i lletres d’or).

Jo diria que, entre joves, el concepte romanticisme ha deixat de ser patrimoni de les cursis. A les sèries d’abans (quan les sèries es podien veure de setmana en setmana i, per tant, no te’n saltaves la introducció amb la música), hi havia allò que en dèiem TSNR. La Tensió Sexual No Resolta. L’exemple paradigmàtic d’això era Luz de luna, amb els dos protagonistes detectius sempre a un pas del petó o l’escopinada. Avui la Tensió Sexual s’ha de resoldre a l’instant. I llavors el que et queda és la Tensió Matrimonial No Resolta. Els personatges que agraden als joves no són els fuckers,o no només. Agraden els que es comprometen, els que prefereixen algú i sostenen en el temps la preferència, els que ho volen tot. Acabo de llegir el clàssic de George Eliot Adam Bede. El personatge, enamorat de la pèrfida, redimit després, per què agradaria tant ara als lectors joves? Perquè és l’exemple del que abans se’n deia “un home de profit”. El “treballador”. Encarna uns valors que tornen, justament, contraposant-se als de la literatura de les cançons, aquell “Quién es el chico raro con el que vas” del Loquillo.