La llengua catalana, instrument de cultura científica (1921)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSD’August Pi i Sunyer (Barcelona, 1879 - Mèxic, 1965) a 'La Revista' (1-III-1921). Fisiòleg de prestigi mundial, membre de l’IEC, Pi i Sunyer va ser pioner en instar a fer ciència en català. Mig segle després (1973) científics reunits a Prada signarien un manifest reivindicant el català com a llengua de la ciència, fet recordat en aquesta secció el 24 de setembre arran del seu cinquantenari.
[...] Té la nostra generació la responsabilitat d’una veritable renaixença. Després de segles d’oblit, d’ús domèstic del català, comencen els nous assaigs de llengua literària. I ve la renovació literària, fa ja prop de cent anys. És d’ara, però, l’ús renovat del català com a llengua de ciència! Perquè és avui que havem arribat a la plenitud de la nostra parla. Per set segles s’interromp la tradició del català científic: de Llull ençà. I s’apaga des del segle XVI el geni de la ciència catalana, i passen la Reforma, el Renaixement, la Revolució i el segle XIX, i Catalunya no concorre a la producció del coneixement, a la formació de la moderna cultura. És ben clar el procés i ens prova una vegada més encara com en perdre la universalitat s’extingeix la flama intel·lectual dels pobles. Catalunya patí el mal d’Espanya en ésser integrada a Espanya en el segle XV. El mal que ha estat recloure’s i perdre valor internacional [...]. Tinguem en compte com els nostres pocs savis han estat homes universals [...]. Així Llull i Arnau de Vilanova, i, en segle XVI, dos altres catalans, Vives i Servet. [...] Els homes de ciència catalans, que pensen en català mal que fos de llur grat, és en expressar-se en català que aconsegueixen llur plenitud! Bé sabem que la nostra llengua no és avui un llenguatge universal, d’intercanvi. Però pensem que avui, mort el llatí com a llengua sàvia, mentre una convenció internacional no unifiqui la llengua científica o rehabiliti una llengua morta, tal volta el llatí, o n’esculli una altra arbitràriament, com per tants és demanat, devem, per entendre’ns amb el món, aprendre les tres llengües sàvies: francès, anglès i alemany. [...] Tenim dues missions a acomplir en nostre treball. Primer, creació, producció; i, per aquest treball de producció, el nostre català és ben provat que s’ha mostrat fecund. Tot seguit, acréixer la densitat de la nostra intervenció universal. Es troba sens dubte molt lluny –si mai arriba a assolir-se– la valor internacional del català com a llengua d’intercanvi; però ja no més tard d’avui hem marcat la nostra personalitat, i la personalitat científica de Catalunya ja la coneix el món! Nosaltres ens entenem entre nosaltres, els que treballem al redós de laboratoris, seminaris i biblioteques, i trobem cada dia renovat estímul i ensenyem en tant podem –o valor pedagògica inestimable!– en català. Nosaltres canviem les nostres publicacions catalanes amb les més il·lustres publicacions del món enter i sap el món de la intel·ligència que hi ha catalans que s’esforcen patriòticament i austerament. I el món ens entén i fins es donen exemples d’escriptors castellans els treballs dels quals són referits primer en els abstracts internacionals per vehicle de les nostres catalanes publicacions. [...] La nostra llengua és Catalunya; mentre hi hagi qui parli en català, seguirà la història de Catalunya; hi haurà art català, ciència catalana, poble de Catalunya! [...]
