Londres, Brussel·les i el repte impossible de deixar el Brexit enrere
Cada nova amenaça geopolítica ha servit per acostar una mica més el Regne Unit i la Unió Europea. Des de fa un any, Londres i Brussel·les estan en un procés de reconnexió accelerada i silenciosa. La invasió russa d’Ucraïna va obrir les portes a la col·laboració en matèria de defensa, i la disrupció Trump, engrandida ara per l’horitzó de crisi econòmica i energètica que genera la guerra a l’Iran, ha augmentat la necessitat d’una entesa econòmica i comercial.
El Regne Unit i França ja lideren l’anomenada "coalició de voluntaris" que estudia el desplegament d’una força que garanteixi el compliment d’un futur alto el foc a Ucraïna. Per a Alemanya, la defensa europea sempre va ser cosa de tres i la inestabilitat continental va facilitar ràpidament l’entesa entre París, Berlín i Londres en matèria de seguretat. L'intent de Donald Trump d'annexionar-se Groenlàndia al gener i les seves amenaces recurrents d’abandonar l'OTAN van reforçar, encara més, la cooperació entre europeus. Ara és la inestabilitat econòmica la que accelera les negociacions entre bastidors a Londres i Brussel·les per establir una relació més estreta a tots els nivells.
La setmana passada, el primer ministre britànic, Keir Starmer, demanava realisme, perquè una situació internacional tan "volàtil" requereix que Gran Bretanya construeixi una relació més estreta amb la UE. Gairebé una dècada després del referèndum del Brexit, el líder laborista ha encarregat als seus ministres que negociïn un “reset” que torni a alinear l'economia britànica amb el continent.
Starmer va arribar a Downing Street el juliol del 2024 prometent restablir la relació del Regne Unit amb la UE, però amb unes línies vermelles molt concretes: no retornar a la unió duanera; no retornar al mercat únic, i no retornar a la llibertat de moviment. Una de les raons que el govern del britànic dona per mantenir aquests límits és que no vol renunciar als avantatges dels acords de lliure comerç que ha negociat pel seu compte. Però la realitat de les xifres demostra que els acords signats des del Brexit amb Austràlia, Nova Zelanda o l'Índia no compensen la pèrdua del PIB a conseqüència de la sortida del mercat únic i la unió duanera de la UE.
Fora de la Unió Europea fa fred. I en època d’inestabilitat trumpista encara més. Segons dades oficials, els efectes del Brexit han suposat una reducció del PIB britànic de fins a un 8%; una davallada del comerç de prop del 15%, i una caiguda del 18% de les inversions. Una enquesta recent, publicada per YouGov, assegurava que si demà hi hagués un referèndum, el 63% dels britànics votarien a favor de reincorporar-se a la UE. Amb tot, les ferides del Brexit encara couen a banda i banda del canal de la Mànega. Per això des de Downing Street insisteixen que aquest acostament amb Brussel·les no és una aposta ideològica, sinó una estratègia únicament en favor dels interessos econòmics dels britànics.
En aquest context, el maig del 2025 la cimera UE-Regne Unit va segellar una "entesa comuna" que enumerava 20 àrees de cooperació a desenvolupar. Des d’aleshores, els britànics s’han reincorporat al programa Erasmus+ per a l’intercanvi d’estudiants i professors, però el tema de la mobilitat dels joves per viure i treballar al Regne Unit continua encallat. També es negocia la integració del Regne Unit al mercat elèctric europeu. A més, els britànics esperaven beneficiar-se de les noves normes de contractació pública en matèria de defensa per potenciar les oportunitats de les empreses britàniques, però aquestes negociacions també estan embarrancades. Alhora, Londres estudia la millor manera d’alinear-se amb el mercat únic en un intent de reduir els preus i regulacions perquè les seves empreses puguin tornar a accedir sense traves a aquest mercat gegant que tenen a tocar. Tot això es voldria concloure abans de les vacances d’estiu i, de moment, s'estudia convocar una pròxima cimera entre el Regne Unit i la UE per a finals de juny o juliol.
El problema, però, és com deixar enrere el trauma del Brexit. Brussel·les és incapaç de superar la desconfiança que provoca el panorama electoral al Regne Unit perquè, encara que hi hagi una hipotètica majoria partidària de la reincorporació a la UE, les enquestes també diuen que si se celebressin eleccions ara, Reform UK, el partit de l’euroescèptic Nigel Farage, probablement seria la primera força a la Cambra dels Comuns. De fet, hi ha informacions que apunten que alguns estats membres voldrien incloure una "clàusula Farage" en les negociacions, que obligués un futur govern del Regne Unit a pagar una compensació a la UE si, novament, els britànics decidissin retirar-se dels acords firmats. El govern de Starmer es pot veure atrapat en una paradoxa impossible: necessita una millor relació comercial amb la UE per impulsar el creixement i reduir les possibilitats que Reform UK lideri el pròxim govern, però la UE només li donarà un tracte millor si està segura que els de Farage no arribaran a Downing Street.