La mà dreta de la mà dreta

Fins fa poc, un tal Paco Salazar va ser considerat una de les mans dretes de Pedro Sánchez. També van ser mans dretes del president del govern d'Espanya José Luis Ábalos i Santos Cerdán, de manera que és visible que Sánchez té un mal ull remarcable a l'hora de triar mans dretes. Salazar tenia en comú amb les altres mans dretes el fet de ser un bavós. Segons les denúncies i els testimonis contra ell, es tractava del típic gallet que s'aprofitava de la seva situació de poder (era un alt càrrec en anàlisi de dades i prospectiva a la Moncloa, i un dels principals assessors electorals en les campanyes de Pedro Sánchez) per assetjar sexualment les dones que treballaven amb ell. Comentaris, comportaments i situacions que ell —com sempre en aquests casos— considerava bromes però que eren denigrants. Els fets es van conèixer abans de l'estiu i, a pesar que ho van denunciar diverses col·laboradores i militants (entre les quals l'exportaveu parlamentària Adriana Lastra), el PSOE no ha fet res per les afectades fins fa ben poc, quan una investigació periodística d'Eldiario.es ha tornat a posar el cas en primera línia. Aquest passat cap de setmana, Pedro Sánchez ha admès els “errors” que s'han acumulat en aquesta història, el principal dels quals és la desatenció cap a les dones que han patit l'assetjament de Salazar.

Després ha rodolat un altre cap, el d'Antonio Hernández, fins ara director del departament de Coordinació Política del gabinet de la Presidència del govern espanyol. Un nom llarg per a un càrrec que situava Hernández com a mà dreta, ai las, de Salazar. Hi havia una mà dreta que tenia la mà llarga i una altra mà dreta que encobria allò que feia la primera mà dreta. Tot això, ocupant càrrecs d'alta especialització, ben remunerats amb diners públics. Eren, per tant, servidors públics, i no cal dir que, fins que no els ha esquitxat l'escàndol, la ciutadania no tenia cap coneixement de la seva existència. Ni de l'existència de les mans dretes Salazar i Hernández, ni de la dels càrrecs que ocupaven. A més del fet principal —l'assetjament sexual i el silenci i la desgana amb què s'ha tractat el problema dins el PSOE durant mig any— hi ha aquesta altra qüestió: quantes mans dretes vergonyants i presumptament delictives pul·lulen dins els magmes difusos dels organigrames dels partits i de les administracions públiques, fent la viu-viu tranquil·lament, tret que algun dia siguin destapats de formes que ni ells ni ningú esperaven?

Els escàndols d'assetjament sexual i comportaments masclistes als partits d'esquerres (no només al PSOE: n'hi ha hagut també a Podem, a Sumar, a la CUP, a ERC) són alguna cosa bastant pitjor que meres contradiccions. Justament aquest dilluns sortia una enquesta d'El País que, en unes hipotètiques eleccions generals, dona vora el 50% al bloc de la dreta i l'extrema dreta, i una mica més del 40% al bloc de la investidura de Sánchez. Ves que no hi tinguin alguna cosa a veure, en aquestes magres expectatives, les mans dretes concedides alegrement als xulets de cada casa.