MAGA té un nou objectiu: Trump

Sovint, la gent s'acaba convertint en allò que menysprea. I Donald Trump ha esdevingut l'estat profund. Ell és el guardià dels secrets. Ell és qui roba les llibertats de la gent. Ell utilitza el govern com una arma i protegeix la classe dominant.

Amb l'ICE, el servei d'immigració i duanes, i el DOGE, el Departament d'Eficiència Governamental inicialment liderat per Elon Musk, Trump va nomenar bandades de llops perquè furguessin en la informació personal dels nord-americans. Va aconseguir que els republicans posessin un exèrcit en mans de Stephen Miller, el seu polèmic assessor. Trump manipula el govern per perjudicar els qui percep com a enemics. I enfosqueix en lloc de revelar, perquè deixa de banda periodistes que fan preguntes perspicaces i afavoreix els que, a l'estil Pravda, es posen de part seva.

Els partidaris de Trump es pensaven que posaria llum sobre les obscures elits que protegeixen els seus propis diners i el seu poder. Ara el moviment MAGA s'està adonant que Trump és l'obscura elit que amaga informació sobre Jeffrey Epstein.

“Així que el paio que es va passar la vida dient que l'estat profund t'amaga coses i et reprimeix, ara diu: «No tenim res a amagar, confiïn en mi» –va dir Tim O'Brien, biògraf de Trump–. I la gent que el segueix no hi confia. Creuen que és tan dolent com la gent que criticava abans de ser president".

És mític: ser devorat per les forces que tu mateix vas desfermar. Trump ha manegat teories conspiratives des d'aquella menyspreable sobre el lloc de naixement de Barack Obama. Ara aquest remolí d'insinuacions fosques l'ha xuclat a ell mateix. Ja no pot controlar la bogeria conspirativa sobre el cas Epstein que els seus alts funcionaris van atiar.

Trump sempre m'ha recordat el Solitari Rhodes, l'animador carismàtic i populista de la pel·lícula d'Elia Kazan Un rostre en la multitud, del 1957, la xerrera “planera” del qual amb la gent comuna li atorgava un enorme poder. Al final, el Rhodes de l'actor Andy Griffith, inflat d'adulació i riqueses, té un rampell narcisista. Sense adonar-se que la dona a qui ha traït li ha encès el micròfon, anomena els seus lleials fans “imbècils”, “ganduls miserables” i “foques ensinistrades”. “Puc vendre'ls fems de pollastre com si fossin caviar”, es vanta amb un somriure.

Les publicacions de Trump a Truth Social, en què el president dona suport a la fiscal general Pam Bondi quan diu que els documents sobre Epstein eren molt soroll per no res, mostraven aquest mateix menyspreu brutal pels seus devots admiradors. Se l'havien pres seriosament? Quins ximples!

Va intentar refrenar els seus acòlits de MAGA —els seus “xicots” i “xicotes”— ordenant-los que no “malgastessin temps i energia amb Jeffrey Epstein, una persona que no importa a ningú”. Va dir que els qui presten atenció a l'“enganyifa sobre Jeffrey Epstein” són “gent egoista”, “simpatitzants del PASSAT” i “ploramiques” a qui “l'esquerra llunàtica havia ensarronat”.

Si els seus admiradors no podien centrar-se en com n'és de genial, millor que “potser qualsevol president de la història del nostre país”, va dir Trump fent el bot, “ja no vull el seu suport!”

Una de les “xicotes”, una texana de nom Rosie, es va mostrar desolada. Va respondre a Truth Social que té quatre filles i no pot "ni començar a entendre que hagi canviat de parer i ara el relat sigui que «va ser fa tant de temps», «per què seguim parlant d'això» i «no li hauria d'importar a ningú». Aquestes víctimes eren filles, germanes, nebodes, netes d'algú. La filla d'algú".

Trump ha perdut part de la confiança de les seves bases en negar-se a donar el que va prometre, o a reconèixer que va utilitzar persones com Kash Patel i Dan Bongino, director i director adjunt de l'FBI, per atiar la histèria contra el pedòfil que els va portar a ell i a Bill Clinton al seu avió, que alguns anomenaven el Lolita Express.

Trump es va relacionar amb Epstein fa anys. Encara que no queda clar si Trump coneixia l'abast del caràcter depredador del financer, el 2002 va declarar a la revista New York que a Epstein “li agraden les dones boniques tant com a mi, i moltes són de les jovenetes”.

La setmana passada va ser la primera vegada que Trump va tenir una desavinença tan dramàtica amb els seus partidaris, als quals se'ls compara sovint amb una secta.

Trump, que va arribar al poder amb l'ajuda de Fox News, va amenaçar Emma Tucker, editora del Wall Street Journal de Rupert Murdoch, per intentar aturar el reportatge sobre una carta obscena i un dibuix amb què suposadament el president va contribuir a un llibre que Ghislaine Maxwell va compilar per al 50è aniversari d'Epstein. “Denunciaré el Wall Street Journal igual que he denunciat tota la resta”, va dir en una trucada telefònica amb el Journal, i divendres va presentar la demanda. Va negar haver dibuixat el contorn d'una dona nua amb el nom d'ell gargotejat en un punt lasciu, i haver escrit a Epstein un desig insinuant: que “cada dia sigui un altre meravellós secret”. (Què calia mantenir en secret, Donald?)

“Jo no faig dibuixos”, va escriure a Truth Social denunciant la “carta falsa” del “reportatge fals”.

Però les mentides de Trump –com quan va dir que el seu oncle professor del MIT havia tingut com a alumne l'home que després esdevindria el terrorista Unabomber– s'estan ensorrant de manera gairebé instantània. I de seguida es va saber que és un “gargotejador d'alt nivell”, en paraules de Tyler Pager a The New York Times, i que va donar dibuixos a organitzacions benèfiques a principis de la dècada del 2000.

Dijous, Trump va publicar que havia demanat a Bondi que presentés “tots i cadascun dels testimonis pertinents del Gran Jurat, si el Tribunal ho permet”. Però els jutges solen mantenir en secret aquests testimonis. Va ser divertidíssim veure Trump escudant-se en el poder judicial que ha intentat marginar.

El president, amb l'esperança de redirigir la ira de les seves bases novament cap a l'os que més li agrada rosegar, els grans mitjans de comunicació, va publicar que el Journal és un “pamflet repugnant i fastigós”.

Natalie Winters, reportera del pòdcast de Steve Bannon War Room, va dir a Bannon que la peça del Journal va fer que sentís que el govern li havia fet “llum de gas”. “Em pensava que el Departament de Justícia no tenia res sobre Epstein”, va dir. "Doncs bé, això en certa manera ho contradiu. Per què no ho publiquem? És indignant".

Recargolant les teories de la conspiració fins a convertir-les en un nus gordià d'odi, Trump diu ara que alguns documents sobre Epstein van ser “inventats” per Barack Obama, James Comey, els “perdedors i criminals del govern de Biden” i la “corrupta Hillary”.

És difícil culpar l'estat profund quan ets l'estat profund.

Copyright The New York Times