Un malentès amb l'ordinador
Un dia d’aquesta setmana em vaig asseure davant de l’ordinador i la pantalla m’oferia una imatge terrorífica: damunt d’un fons totalment negre hi havia escrita una frase que deia “alguna cosa ha anat malament” i alguna cosa més que ja no vaig llegir o entendre, presa del pànic.
L’informàtic de guàrdia em va informar que, molt probablement, la màquina havia actualitzat alguna aplicació i, en produir-se algun problema, ara provava de tornar enrere i desfer el bunyol.
Tot i que el problema es va acabar resolent amb força facilitat, el neguit ja se m’havia instal·lat a dins: reconec que el món informàtic em desassossega amb certa facilitat. No m’agrada que l’ordinador “decidís” actualitzar una aplicació sense consultar-m’ho i, encara menys, que ell sol optés per mirar de rectificar quan la cosa havia anat malament. Només d’imaginar un futur robotitzat tremolo de por.
Crec que el que m’intranquil·litza és que, com sembla, la intel·ligència artificial ens acabi imitant tan bé que acabi per substituir-nos. Perquè, a veure: què fem els humans quan l’espifiem i ens veiem immersos en un problema que nosaltres mateixos hem generat? Doncs mirem de fer marxa enrere i autocorregir-nos. Desembolicar la troca. Com el meu ordinador.
Però el que pot passar –de fet, passa sovint– és que això de rectificar no és tan fàcil. De vegades, quan ens hem ficat de peus a la galleda i, per exemple, hem ferit algú que estimem, no s’hi val amb un mea culpa: el mal ja està fet.
En definitiva: potser el que em va posar de mal humor és constatar que l’ordinador en va tenir prou amb un “sortir i tornar a entrar”, mentre que nosaltres, quan ens equivoquem, no solem tenir aquesta possibilitat i entrem en un món de retrets, penediments i autoflagel·lació.
No estic dient que seria millor no tenir emocions i sentiments, esclar. Però em resulta difícil de negar que les emocions i els sentiments, de vegades, ho compliquen tot molt.
He llegit aquests dies una perla d’Irène Némirovsky titulada El malentès (El cercle de Viena). En el fons parla de tot això: de com les persones podem actuar amb bona intenció i conduïdes per l’amor, per acabar cometent equivocacions terribles. Estimar és més difícil del que sembla.
La jove i enamorada protagonista d'El malentès es deixa emportar per una passió extrema, que li impedeix la comprensió i l’empatia i, quan s’adona que ha fet un pas en fals, ja no és a temps de corregir-ho. No pot sortir i tornar a entrar. L’enamorament és una bombolla que, quan esclata, desapareix.
