El malestar no ha fet vacances

Sabies que tornaries d’una passejada i t’estaria esperant una altra desgràcia al mòbil en forma d’incendi o de massacre. A la sobretaula, una jove et deia que tenia la sensació d'estar jugant als jocs de la fam. Una persona molt gran comentava que els joves potser podrien canviar les coses en el futur, però que l’entristia veure que les aspiracions de la seva joventut, els drets humans, la democràcia o la justícia social, semblava que ara ja no tinguessin cap valor.

Com vols que la dignitat i el respecte no perdin valor, si la vida mateixa l’ha perdut. I com que ja no es pot matar d’amagat, ara es mata de cara i de dia. El govern d’Israel ordena l’assassinat de periodistes, en un contrast curiós: l’ofici més bescantat del món continua molestant al poder. No volen que us formeu el vostre propi criteri, volen quedar-se les vostres dades perquè us sentiu petits i vigilats i penseu que no hi ha res a fer. O perquè, si us atreviu a contradir-los, tingueu por de les conseqüències. De moment ja han aconseguit que una part de la gent, empobrida, cridi “visca les cadenes!”

Europa s’ha limitat a emetre comunicats de rebuig mentre es militaritza, seguint el camí que indiquen els Estats Units, on el president ja ha tret les tropes a la capital i fa bromes sobre el fet que si el país entrés en guerra ell es podria estalviar les eleccions. 

La catalanofòbia apareix en una gelateria de Gràcia i per tota resposta el Govern contesta que s’allunyarà de situacions que utilitzin la llengua com un element de confrontació. Per als que se’n foten del català a Catalunya ¿el govern de Catalunya no té ni una paraula de condemna? Hi posem l’altra galta? Quina és l’estratègia? De què serveix haver creat la conselleria de Política Lingüística? El setembre comença amb malestar.