La 'Missa solemnis' de Beethoven i l’Orfeó Català (1927)
Peces històriques
De la crítica –traducció pròpia– d’Urbano Fernández Zanni, 'Z', (Valladolid, 1881 - Barcelona, 1961) a La Vanguardia (9-VI-1927). Fa una setmana l’Orfeó Català va excel·lir a Los Angeles, en una projecció mundial de la catalanitat cultural, fita només superada per Pau Casals a l’ONU el 1971. Un Orfeó que és hereu digne del que, el 1927, també va interpretar la Missa solemnis de Beethoven, un cor admirat per públics cultes d’arreu.
En la totalitat de l’obra de Beethoven, la Missa solemnis ocupa l’elevadíssima posició que tots li reconeixen, pariona a la de la Novena Simfonia. Beethoven, que en la seva joventut –1808– havia escrit una altra “Missa, en do major”, seguint el costum de molts compositors de música instrumental –Haydn, Hummel, Reissiger– va escriure aquesta segona “en re”, en molt diferent estat d’ànim. Quan el 1818 Beethoven va pensar en la Missa per primer cop, una circumstància accidental el va induir a emprendre amb gran deler la composició de l’obra, que, per la seva primitiva intenció, va ser anomenada solemnis. [...]
Potser la raó íntima que esperonava el compositor cal cercar-la en la seva disposició d’ànim, en aquell període en el qual, a les tortures de la tràgica sordesa, s’afegiren d’altres tortures morals, proporcionades al mestre per un nebot desocupat, del qual ell era tutor. [...]
A Barcelona, la Missa solemnis de Beethoven la va donar conèixer el mestre Lamote de Grignon a l’antic teatre Principal durant la Quaresma del 1906, obtenint l’audició un èxit complet. Ara [1927] el mestre Millet ha volgut commemorar el primer centenari de la mort de Beethoven dirigint l’Orfeó Català en la interpretació d’aquesta obra que, per raons de temps, estil i importància artística i històrica és considerada encertadament com la germana bessona de la Novena Simfonia. Al noble propòsit del mestre Millet han correspost els melòmans barcelonins que ahir van omplir el Palau i van aplaudir, profundament impressionats, la monumental obra de Beethoven i la seva magnífica interpretació. La Missa solemnis exigeix, per tal de ser degudament apreciada, una massa coral de primer orde, una massa coral com l’Orfeó Català. És aquesta una necessitat imposada per la preponderància que l’element coral té en la composició, per les dificultats tècniques que la partitura conté, per la resistència necessària per sostenir determinades notes, i, finalment, per l’autonomia de les línies del contorn instrumental. Ha estat, doncs, una gran sort que la Missa solemnis hagi comptat amb aquest cor, car en els passatges corals és on potser es mostra més puixant el geni de Beethoven. Considerats com a parts d’una gegantina i independent simfonia per a veus, certs cors de la “Missa” no són pas, certament, inferiors als que van escriure el Händel d’El Messies i el Bach de la Missa en si menor”. [...] En aquesta Missa –vocal per naturalesa, donades les exigències del text i de la litúrgia de la qual prové–, Beethoven va més enllà dels termes posats per a la música vocal. L’estructura simfònica de la Missa col·loca l’obra fora del camp de les expressions litúrgiques. Allunyant-se de les solucions formals, enlaira el seu vol inspirat vers les serenes regions de la pau, que ell cercava en va aquí a la terra. [...]
