Meditació de Quaresma (1980)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSNota periodística completa de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) a 'Qué y Dónde' (24/30-III-1980), guia setmanal d’espectacles i de serveis en què aquest assagista i periodista publicava textos breus d’opinió que definia així: “No són papers genials, sinó d’anar per casa”. Aquesta és la primera setmana de Quaresma. L’acudit gràfic publicat fa cent anys al setmanari 'L’Esquella de la Torratxa' (16-II-1923) duia al peu aquest diàleg entre dues peixateres: “–Ja ha arribat la nostra: la Quaresma. –I ca! Si ara tothom té butlla! [dispensa papal que permetia menjar carn, aliment restringit en la dieta quaresmal]”. Els diversos caires de la personalitat de Fuster i l’evolució de les seves idees es poden observar en el museu que porta el seu nom a Sueca (Ribera Baixa).

Estem en Quaresma, i no es nota. La ràpida descristianització dels costums a què hem assistit en els últims anys, tan evident, no n’ha deixat ni rastre. Encara algunes festes del vell calendari litúrgic han pogut sobreviure, però precisament per això, perquè són “festes”. De fet, la nostra societat es nega a qualsevol perspectiva de mortificació: el modest ascetisme del dejuni i de l’abstinència de carn, per exemple, li resulta insuportable. Entre els mateixos creients, vull dir. Els altres, com és lògic, se’n foten. I fins i tot s’han perdut les rutines seculars de la gastronomia domèstica, que el poble conservava sense massa prevencions: hi havia una “cuina de Quaresma” molt concreta i no sempre excessivament austera... Els temps són uns altres, i la gent. En general, ningú no manifesta un gran interès per anar al cel quan vinga l’hora. Sens dubte, hi ha excepcions: persones devotíssimes, potser de comunió diària i tot. Però la majoria ha caigut en les trampes del “materialisme” –no necessàriament “dialèctic”–, de “l’erotisme”, de “la droga”, ja se sap, de tantes coses més! Ben mirat, res d’això no és nou. En la seua època sant Vicent Ferrer [predicador valencià (1350-1419)] vociferava contra la depravació del veïnat, i amb molta raó. La diferència consisteix que, en el segle XV, les multituds encara tenien por a l’infern, i ara no creuen en l’infern. És la vida. L’etapa penitencial s’evapora. Per acabar-ho d’arreglar, la Setmana Santa ha esdevingut un “pont”...