Un mes d'una guerra regional que ens empobreix a tots
Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.
Un mes després de l'inici del conflicte, el règim religiós i autoritari de Teheran sí que ha sabut respondre també amb una estratègia clara, consistent en l'extensió de les hostilitats per totes les petromonarquies del golf Pèrsic. I també tancant l'estret d'Ormuz, per on passa la cinquena part del petroli i el gas que abasteix el món. I ara, amb l'amenaça de posar un cadenat a una altra ruta essencial, l'estret de Bab el-Màndeb, que uneix el mar Roig amb el golf d'Aden i, d'allà, amb l'oceà Índic, i que, a més, és la ruta més curta entre Europa i l'Àsia a través del canal de Suez.
L'abast de la batalla comporta que una de les escasses victòries que pot presentar Trump és la d'aconseguir obrir l'estret d'Ormuz, que, per cert, ja ho estava abans del conflicte. I ara, a més, ni sabem quan es podrà utilitzar per navegar-hi i, probablement, s'haurà de pagar per passar-hi. Tot plegat encarirà un transport que ja ha vist com es disparen les assegurances i tots els costos relacionats.
Els mercats sembla que li han pres la mesura a Trump i, malgrat els seus anuncis, avenços i retrocessos, el barril de petroli acumula una alça de més del 50% des que van començar els atacs. I tot i que el cru pesa menys que a les crisis dels anys 70 –s'utilitza menys energia per cada unitat de producte interior brut (PIB)–, el contagi existeix. Es nota a les gasolineres, i per això el govern espanyol ha posat en marxa un paquet de 5.000 milions d'euros per pal·liar-ne els efectes.
L'índex de preus de consum (IPC) avançat del març, el primer que recull l'impacte de la guerra, s'ha disparat des del 2,3% del febrer fins al 3,3%, i el Banc d'Espanya calcula que hi haurà menys creixement i més inflació. En resum, amb cada euro podrem comprar menys coses i, si bé el primer impacte que recau en els carburants no s'ha traslladat del tot a la resta de l'economia i sobretot, al cistell de la compra, tot dependrà del temps.
Ens empobrim a conseqüència d'una guerra, que lluny de suposar la caiguda d'un règim autoritari i de no tenir el suport del dret internacional pot suposar menys creixement. I això, combinat amb més inflació i encariment del finançament per a les famílies i les empreses amb pujades dels tipus d'interès per contenir els preus i, per tant, menys ocupació. En tot cas, enmig d'aquest context que serà més negatiu com més llarga sigui la durada de la guerra, hi ha algun element positiu, com és un pes més gran de les energies renovables, que han evitat a Espanya que l'electricitat pugi tant com a Alemanya o a Itàlia, per la menor dependència del gas. Però el mal ja està fet i l'impacte anirà creixent, encara que el conflicte acabés d'aquí unes hores. Per això farà bé el govern espanyol de tenir preparades més mesures per contrarestar uns danys que seran més grans com més duri el bloqueig de l'estret d'Ormuz i la guerra.