Més professorat d’origen immigrant

Al llarg de la meva etapa educativa, he sigut dels pocs fills d’immigrants presents a l’aula. Els meus pares venien del Marroc, i jo vaig néixer i créixer a Barcelona. Com tants catalans, he crescut veient i gaudint del Club Super3, on feien sèries com Bola de drac i Doraemon. Gràcies a aquests continguts audiovisuals, molts nens que no érem de famílies catalanoparlants ens vam apropar al català, que ara forma part de la nostra identitat.

Créixer com a fills d’immigrants no és gens fàcil. Parteixes d’una realitat econòmica i social molt complicada, a la qual a vegades cal sumar episodis de discriminació i de racisme. Com molts joves que hem tingut la mateixa motxilla, vam prendre consciència de la importància dels estudis com una forma de progressar socialment i aspirar a una vida millor. Ara, a poc a poc, el resultat d’aquests esforços individuals està permetent que molts d’ells arribem a ser mestres, doctors, escriptors, enginyers.

Ara que treballo de professor de secundària em trobo que les aules són més diverses culturalment que a la meva època, però continuo sent dels pocs fills d’immigrants que són docents. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 225.000 alumnes del sistema educatiu són estrangers. Aquesta xifra no inclou tot l’alumnat català que té arrels migrants. L’alumnat amb bagatge migratori és el col·lectiu que presenta més fracàs escolar a Catalunya, fenomen que s'entén com aquells alumnes que no obtenen el títol de l’ESO.

Andreu Domingo i Jordi Bayona són dos investigadors que han analitzat el fenomen. En les seves investigacions diferencien l’alumnat estranger que ha nascut de fora de Catalunya dels catalans que tenen un progenitor immigrant. Respecte a l’alumnat estranger, els mals resultats s’expliquen per la seva incorporació tardana al sistema educatiu, que els fa complicat adaptar-s'hi. Ambdós centren la seva preocupació a entendre per què l’alumnat català amb arrels de fora obté pitjors resultats acadèmics. Les problemàtiques socioeconòmiques amb les quals conviuen són un d’aquests motius. Un altre punt a destacar és l'existència d’una correlació directa entre una més elevada concentració d’alumnat d'origen estranger en determinats instituts i un elevat fracàs escolar. Això fa que s’acabi produint el que els autors denominen efecte barri, en què les circumstàncies negatives de l’entorn de l’alumne condicionen el seu rendiment escolar i expectatives de futur. En definitiva, acaben reproduint les condicions socials i de desigualtat dels seus pares, i la seva situació de pobresa i d’estancament social s’acaba cronificant, sense gaire marge per millorar.

Com a societat no ens podem permetre tenir generacions de catalans condemnats a una posició subalterna. És de vital importància fer polítiques públiques per reduir l’escletxa. Una d’aquestes podria ser replantejar el programa Sensei. Aquest programa, iniciat l’any 2023 pel govern de Catalunya, es va crear amb l’objectiu d’oferir al professorat novell la possibilitat de combinar l’experiència docent amb la formativa, fent una residència en un centre durant un curs. Els professors compten amb un mentor que els acompanya i facilita l’adaptació a la seva tasca. Aquesta iniciativa hauria pogut incorporar una mirada més intercultural i destinar algunes places al professorat d’origen immigrant, tenint en compte la poca presència d’aquest col·lectiu a la plantilla del departament d’Educació. Això hauria suposat un impuls a una nova generació de professorat català amb arrels migrants, que a poc a poc podria fer el seu camí dins l’àmbit educatiu. Fins i tot la seva figura dins dels claustres seria de gran ajuda per crear un vincle més gran amb les famílies d’origen estranger i facilitar la comunicació entre elles i l’escola.

Aquests joves necessiten referents propers culturalment que els permetin emmirallar-s'hi i que els ajudin a veure que també és possible, per a ells, aspirar a anar més enllà. Més encara quan observen que, tant en el seu dia a dia com en els mitjans de comunicació i l’administració pública, no hi ha persones racialitzades com ells. Des de la meva experiència docent, observo com l’alumnat agraeix tenir un professor que comparteix amb ells un origen migrant, perquè veuen que puc entendre millor la seva realitat i les situacions que pateixen, com el racisme. A més, veuen possible que persones igual que ells puguin ocupar posicions, com ser mestre. Aquests joves necessiten veure que no només poden aspirar a ser Lamine Yamal, sinó que poden somiar i tenir les eines per ser tot el que vulguin ser.