Mestres contra infants? Les colònies són un dret

On és el límit entre els drets? Entre el dret legítim i compartit dels docents a reclamar condicions laborals dignes i el dret dels infants a gaudir plenament del seu procés educatiu, també fora de l’aula? Quan aquests dos drets entren en conflicte, la resposta no pot ser que un quedi en suspens. Els drets de la infància no són negociables, ni poden convertir-se en una eina de pressió en un conflicte que no han provocat i en el qual no tenen capacitat d’influir.

Les entitats socials que treballem acompanyant nens, nenes i adolescents en situació o risc d’exclusió social expressem una profunda preocupació davant l’anunci d’alguns centres educatius de suspendre sortides i colònies com a mesura de protesta. Comprenem el malestar del professorat i compartim la necessitat de millores estructurals i profundes del sistema educatiu públic, un pilar bàsic de l’estat del benestar i una eina clau per a la igualtat d’oportunitats. Tanmateix, considerem que aquesta via és un error greu, perquè trasllada les conseqüències del conflicte a qui no en té cap responsabilitat: infants i adolescents.

Les sortides escolars i colònies no són un luxe ni una activitat accessòria: són educació i inclusió. Formen part del projecte educatiu dels centres i contribueixen de manera decisiva al desenvolupament emocional, social i comunitari de l’alumnat. Afavoreixen l’autonomia personal, enforteixen els vincles entre iguals, generen aprenentatges vivencials que no es poden reproduir dins l’aula i complementen el currículum acadèmic. Per a molts infants, especialment aquells que viuen en contextos de vulnerabilitat, aquestes activitats són l’única oportunitat de sortir del seu entorn immediat, conèixer altres realitats i accedir a experiències culturals, de natura i de convivència que difícilment viurien per altres vies.

Si assumim que l’educació és un dret integral, no podem fragmentar-la segons convingui. Deixar en suspens les sortides i colònies com a mesura de pressió equival, en termes pedagògics, a decidir que un curs no es faran matemàtiques o llengua per protestar per les ràtios elevades, o que es deixarà de treballar la lectura per manca de recursos. Ningú consideraria acceptable suspendre una matèria curricular com a instrument de reivindicació. Per què, doncs, podem suspendre l’educació en el lleure, la convivència i l’aprenentatge experiencial? Aquesta mirada redueix l’educació a allò que passa dins l’aula i invisibilitza dimensions essencials dels creixements dels nens i nenes.

Les entitats d'infància defensem que els seus drets no poden ser moneda de canvi en una negociació laboral. La Convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant estableix que l’interès superior dels nens i nenes ha de ser una consideració primordial en totes les decisions que els afecten. Quan una mesura de pressió impacta directament en el seu benestar, el seu desenvolupament i les seves oportunitats educatives, cal replantejar-la amb responsabilitat col·lectiva.

A més, aquesta decisió no només té conseqüències per a l’alumnat. Afecta també el teixit de les entitats d’educació en el lleure, les cases de colònies, els monitors i monitores i un sector que és part indissociable de l’ecosistema educatiu català. Debilitar aquesta xarxa comporta afeblir un sistema que, precisament, hauria de reforçar-se per garantir una educació integral, equitativa i de qualitat.

Per tot plegat, demanem respostes a les reclamacions justificades dels docents, però també fem una crida a cercar formes de mobilització que interpel·lin l’administració sense perjudicar els infants. El conflicte és amb el departament d’Educació, no amb l’alumnat. Les reivindicacions laborals són legítimes i necessàries; els drets de la infància, irrenunciables. Els conflictes entre adults no haurien de recaure sobre qui té menys veu i menys capacitat de defensa.

Defensar l’educació pública implica també defensar-la en tota la seva amplitud: dins i fora de l’aula. No construirem una escola millor reduint els espais educatius ni limitant les experiències que generen vincles, sentit de comunitat i aprenentatges significatius. Si volem una educació transformadora, no podem començar retallant allò que ajuda a generar canvis. La infància no pot ser la línia de pressió. Ha de ser, sempre, el centre.