Eel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) representa, en el terreny plàstic, mil anys d'una cultura occidental, la que ha quallat a les terres de parla catalana des del període medieval (amb els magnífics frescos romànics) fins al segle XX (amb el Modernisme i el projecte d'assumir Picasso, Miró, Dalí, la modernitat arquitectònica i els hereus de les avantguardes). És un gran museu que encara ha de ser reconegut com a tal pel gran públic, tant local com internacional, i pels especialistes. És un gran museu que ha d'acabar de trobar la manera d'explicar-se, i d'explicar bé la cultura que representa. I té un gran avantatge: és un museu jove que, per tant, pot reinventar-se. De fet, aquesta dualitat d'un potencial desaprofitat reflecteix la història del país i la cultura catalanes en el període de la democràcia i l'autonomia. Tot i el precedent republicà, el MNAC s'ha fet sobretot en els darrers vint anys a remolc d'una institucionalització bastida amb notables indecisions i mancances: no només econòmiques, també de discurs cultural i polític.
Ara, coincidint amb el desvetllament polític de la societat catalana, el MNAC també ha decidit fer un gran salt endavant, un salt ambiciós, desacomplexat, que el col·loqui al lloc que li pertoca: al centre de la vida museística, al centre de la mirada popular, al centre de la vida artística i acadèmica, al centre de les preferències dels milers de visitants que cada any passen per Barcelona. El pla que va presentar ahir el seu director, Pepe Serra, surt de la necessària voluntat de refundar el museu des de tots els punts de vista. Sense menystenir la feina feta, que ha estat molta, ara toca anar més enllà. Toca assumir l'art del segle XX amb tota la seva força, toca superar el marc enciclopèdic d'arrel decimonònica per fer un discurs més agosarat (i alhora més didàctic), toca trencar l'encotillament que suposava presentar fora del recorregut central col·leccions clau com la de Cambó, toca entrar en la contemporaneïtat sense por. I cal que tot això es noti i es faci, no com una operació de màrqueting, sinó des del convenciment intel·lectual. Aquest és el repte del nou MNAC. Així també es construeix el nou país.