Moldàvia aposta per la Unió Europea

Moldàvia ha fet una demostració de resistència democràtica i ara li toca a la Unió Europea estar a l'altura. Les eleccions legislatives de diumenge en aquest territori minúscul, però estratègicament situat entre Romania i Ucraïna, van donar la majoria absoluta a la formació de la presidenta Maia Sandu, del partit Acció i Solidaritat, en una votació que s’ha interpretat com una ratificació del camí emprès cap a la UE, malgrat les proves documentades d’ingerència, desinformació i intents de compra de vots.

Ha estat un desafiament colossal per a aquesta antiga república soviètica, de poc més de dos milions i mig d’habitants, candidata a la Unió des del 2022. Moldàvia és una democràcia fràgil que té el seu destí lligat indefectiblement a la inestabilitat regional. Per això l’ombra de Geòrgia, un altre país dividit entre els qui miren a l’oest, cap a la UE, i els qui miren cap al nord, cap a Moscou —que ha vist les seves negociacions d’adhesió suspeses des de les eleccions de finals del 2024 i la repressió que va venir després—, plana silenciosament sobre Moldàvia.

Amb el resultat electoral a la mà, Brussel·les ha començat a moure fitxa. El president del Consell Europeu, António Costa, estaria sondejant els estats membres per intentar flexibilitzar les normes de les negociacions amb els països candidats, per aplicar la majoria qualificada i així poder avançar més de pressa en l’obertura dels diferents capítols de reformes. 

També es comença a plantejar la idea de desvincular la sol·licitud d’adhesió de Moldàvia de la d’Ucraïna, que està paralitzada pel veto d'Hongria. Però, tot i la necessitat d’esquivar l’oposició de Viktor Orbán, tant la Unió Europea com moltes capitals comunitàries són reticents a deslligar les dues candidatures. Per a uns, perquè consideren que suposaria un cop molt dur per a la moral dels ucraïnesos en un context en què l'adhesió a la UE es veu com a part de les garanties de seguretat del futur. Per a altres, perquè temen que la desvinculació de Moldàvia d'Ucraïna legitimaria el veto d'Hongria i debilitaria el missatge d'unitat i suport que la UE intenta projectar en les converses sobre el futur immediat de la guerra. 

Encara que per als moldaus la principal preocupació no és la geopolítica sinó la corrupció, el descontentament econòmic, la inseguretat energètica i la frustració amb el ritme de les reformes, la trajectòria pro-UE de Moldàvia està cada cop més tensionada per desafiaments transnacionals i agendes ideològiques presents a bona part del centre i l’est del continent.

El març del 2025, l'oposició va presentar un projecte de llei sobre “agents estrangers”, que no va prosperar, però que estigmatitzava les organitzacions de la societat civil, a l’estil del model repressiu imposat a Rússia, Geòrgia, el Kirguizstan o la República Srpska.

Al maig, l'alcalde de Chișinau va prohibir la celebració de la Marxa de l'Orgull anual de la ciutat, una decisió que va provocar un conflicte amb la cap de l'Estat sobre la legalitat de la decisió. A finals de juliol, la capital moldava va acollir la conferència Make Europe Great Again (MEGA), que pretenia reunir figures d'extrema dreta de tot Europa i els Estats Units, però les autoritats moldaves van bloquejar l'entrada de 17 participants. 

Tots aquests moviments reflecteixen no només la polarització política sinó l’amenaça constant sobre els espais de contestació política. Moldàvia és un país on la desinformació s’ha convertit en un problema “endèmic”, com denunciava fa temps la politòloga de l’IBEI, Elena Simanschi, amb campanyes de desinformació destinades a polaritzar l’electorat, que retraten la integració a la UE com a imperialisme, les reformes com a dictats exteriors i les institucions moldaves com a organitzacions controlades per poders estrangers.

A més, segons l'Índex de Transformació que publica anualment la Fundació Bertelsmann, el dèficit de confiança institucional és molt alt i alimenta vulnerabilitats que tant els actors interns com els externs poden explotar. 

Com recordava la setmana passada l’analista Oana Popescu-Zamfir, directora del Centre GlobalFocus de Bucarest, per a Chișinau cada pas de la Unió Europea a Moldàvia “converteix l'aspiració en resiliència” i fa que el país “sigui més difícil de coaccionar i més costós de desestabilitzar” per part de Moscou. Per tant, si bé el suport financer de la UE està condicionat al fet que Moldàvia dugui a terme les reformes necessàries per garantir la bona governança, la lluita contra la corrupció, la independència judicial, i una administració pública eficient, cal també que Brussel·les posi sobre la taula el compromís financer necessari per ajudar en tots aquests compromisos.