Com una mula

Espero que aquest any els Reis portin un calefactor al Nen Jesús. Que llarg que se'm fa el Nadal dins d'aquesta establia al costat d'un bou que només rebufa i em mira amb ulls libidinosos! Ja no sabem què fer-ne de les tones d'or, encens i mirra que els mags d'Orient han deixat aquí durant dos mil·lenis. Amb tanta essència aromàtica, aquest pessebre fa olor de classe de ioga. I no en traurem cap profit de l'or fins que a algú no se li acudeixi plantar una rèplica de Fort Knox a la vora del poble dels pastorets.

A mi no hi ha manera que m'ubiquin en un altre lloc. I mira que se'n fan de bajanades en aquest pessebre. Aquest any tenim un Gormiti de foc en lloc de l'àngel de l'Anunciació per gentilesa del petit de la família, i un pam menys de molsa per la fam insaciable del gos de la casa. Ara, aquest bou calent i jo som inamovibles, una institució gairebé més sagrada que el nostre redemptor o l'estrella del pessebre, que no és l'astre de purpurina que han penjat aquí dalt. L'estrella del pessebre són el caganer i el seu cul rosat i depilat. De vegades penso que a les cases només es munta el pessebre per posar-hi un caganer. I ho confirmo quan les visites només semblen preocupades per trobar el pastoret laxat i el seu regalet intestinal. Un cop el localitzen el pessebre perd tot interès, per molta filigrana que l'enginyer de la casa hi hagi planificat.

I mentre al menjador sona unpopurriimpossible de nadales, aquesta nit tornarà a passar el mateix de sempre. Naixerà un nen diferent, tan especial que em temo que pateix gigantisme. No és normal que un nen acabat de néixer sigui tan gros i espavilat. I després vindran els pastors i amb tota la bona fe del món estaran a punt de matar el diví infantó. Com volen que un nadó mengi panses, figues, nous i olives? I si és al·lèrgic? Aleshores jo tornaré a desitjar que l'any vinent em posin a l'Anunciació, substituint el Gormiti de foc.