La música de la IA
Un estudi coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona ha realitzat una recerca que demostra que la música generada per intel·ligència artificial pot provocar una resposta emocional més intensa que la composta per humans. L’experiment, realitzat amb 88 persones, va mostrar que aquells que escoltaven música creada per IA –especialment l’elaborada amb instruccions complexes– presentaven una dilatació pupil·lar més gran, més parpelleigs i respostes cutànies més intenses. És a dir: una activació emocional més elevada.
El que és veritablement inquietant no és que una màquina aconsegueixi imitar una simfonia o que pugui generar peces útils per a anuncis o videojocs. El que marca un abans i un després és que comenci a fer-ho amb una aparent eficàcia emocional superior. Perquè l’art no és només resultat. És també origen. I si alguna cosa ha caracteritzat l’art, des dels seus orígens més remots, és la seva arrel emocional humana. La música –com la poesia, com la pintura– sorgeix d’emocions autèntiques: del dolor, de l’amor, de la pèrdua, de l’admiració. Però la intel·ligència artificial no sent. No plora, no recorda, no enyora. Només calcula. I allò que ens emociona en aquestes noves peces no són emocions de la màquina, sinó rastres estadístics d’emocions humanes emmagatzemades en bases de dades. Estem escoltant probabilitats, no vivències. El que és transformador –i alhora inquietant– és que arribarem, en poc temps, a donar per bona com a estímul de les nostres emocions una música sense ànima.
No es tracta de negar que la IA pugui convertir-se en una eina creativa útil per a la música. Però hi ha quelcom essencial que no podem perdre pel camí: el dret a saber. Així com distingim entre una peça original i una còpia, o entre un aliment natural i un de sintètic, hauríem de tenir el dret –com a oients o consumidors de música– de saber si allò que escoltem ha estat creat per una persona o per un model automàtic. Perquè la música no és només una cosa que s’escolta. És una forma de comunicació entre dos éssers humans a través dels sons. Quan escoltem, connectem amb la vivència i l’emoció d’una altra persona. L’art és això: una forma de comunicació de sentiments entre éssers humans.
La música de la IA és benvinguda, però ha d’arribar amb etiqueta informativa. Després, que cadascú decideixi. En un futur proper hi haurà qui s’enamori del seu robot. Però, si més no, sabrà que no és una persona. Doncs això, però amb música.