No al 25% de castellà a les Balears
El desgavell de cada dia fa que algunes notícies rellevants no tinguin l'impacte que els correspon. Fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va rebutjar la imposició del 25% de castellà a l'ensenyament públic de les Balears, tal com exigia una demanda d'una entitat cívica espanyolista, PLIS Educación, que es fonamentava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que sí que han sentenciat a favor d'obligar la Generalitat a assumir aquest 25%. El tribunal de les Balears, en canvi, entén que aquesta decisió és “potestat de l'administració”, és a dir, de la conselleria d'Educació, que s'ha mostrat contrària a la pretensió del 25%. Una demanda absurda, per cert, que demostra que qui la fa, com solen dir els docents, no té ni idea de la realitat de les aules: ni de la realitat lingüística que s'hi produeix (absolutament diversa, d'altra banda, segons els centres, els municipis, els barris, etc.) ni de la realitat de les dinàmiques de relació que s'hi estableixen, entre docents i alumnes i entre els alumnes mateixos. És interessant remarcar que el TSJIB condemna l'entitat PLIS Educación a pagar, fins a tres mil euros, les costes del procediment.
L'Obra Cultural Balear (OCB), que s'hi havia personat, ha celebrat com una victòria aquesta decisió judicial. Amb motiu, evidentment, perquè les demandes sobre el fantasmagòric 25% no tenen com a finalitat la consecució de cap suposat equilibri lingüístic, sinó l'arraconament del català en l'àmbit educatiu i també –no ho oblidem– l'erosió de l'escola pública, presentant-la com a àmbit de conflicte entorn del també suposat entorn harmònic de la privada.
Més enllà d'això, l'OCB té encara més motius per estar satisfeta de la seva tasca. En els dos anys de l'actual govern de les Balears, l'actuació d'aquesta entitat ha estat decisiva per aturar el pla de segregació lingüística a l'ensenyament públic, que el PP va accedir a tirar endavant sota l'exigència de Vox. El pla va fracassar pel rebuig unànime de la comunitat educativa. També ha estat fonamental la resposta de les famílies: en una d'aquestes enquestes promogudes pel PP i Vox, el 80,52% de les famílies trien el català com a llengua d'ensenyament dels seus fills: concretament el 82,78% a Mallorca, el 91,65% a Menorca i –ai– el 60,34% a Eivissa.
A més, recentment l'OCB ha aconseguit que RTVE es comprometi a fer arribar les emissions del seu nou canal en català també a les Illes Balears, al revés del que s'havia decidit inicialment. Com diu el president de l'OCB, el jurista Antoni Llabrés, en realitat el que es fa fins ara no és més que “aturar cops”, però aturar els cops és important. És fonamental, de fet. En aquesta etapa, l'OCB ha crescut en afiliats i ha mostrat força i capacitat de mobilització: són bons punts de partida per a la feina que ve després d'aturar els cops, que és agafar la iniciativa i anar per davant dels que fan de l'odi contra el català una bandera i una forma de viure. I un negoci, per descomptat.