El Nobel per a Trump, o com tractar amb un megalòman

Els primers que van entendre que per tractar amb un megalòman cal ensabonar-lo van ser els del Foreign Office. I per això el premier Starmer va esperar a estar assegut amb Trump al Despatx Oval per donar-li davant les càmeres un sobre amb la carta del rei Carles III convidant-lo a Anglaterra. Trump va reaccionar com el gos de Pàvlov i de seguida va mostrar la carta als periodistes.

Potser a vostès els fa vergonya veure com li fan la pilota, però a ell no, perquè tota la seva vida ha estat un exercici d’exhibició de la vanitat com a demostració de poder.

Més matusser va ser Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, que en comptes de carta li van enviar un missatge al mòbil posant-lo pels núvols. A Trump li va faltar temps per fer-ho córrer i Rutte el va convertir en Daddy Donald.

Però ara Netanyahu els ha superat a tots dos, perquè li ha donat un sobre amb la petició israeliana perquè Trump rebi el premi Nobel de la pau, acompanyant el gest amb la frase “és ben merescut i vostè l’hauria de tenir”.

Potser a vostès els causa indignació veure com un polític com Netanyahu, amb les mans tacades de sang de més de 50.000 persones, parla de donar el premi Nobel de la pau a un altre que es complau amb vídeos on surt Gaza convertida en una ciutat de vacances, que obre presons amb caimans o que envia l’exèrcit a reprimir la seva pròpia gent. Però a ells no, perquè en el món de la propaganda per a convençuts que ara es porta és imprescindible disfressar de solemne el que és ridícul, rendir culte a la personalitat i mostrar una adhesió absoluta al líder. Una firma de suport a la petició com a senyal d’agraïment seria ben patriòtica.