Un nou esport: el kaiak (1935)

De la peça de periodisme de serveis publicada per F. Martin i Julià [dades biogràfiques no trobades] a la revista mensual Catalunya Atlètica (1935), fundada i dirigida des del 1933 pel rècordmande marxa Guerau Garcia Obiols. Fa avui vuit dies es va cloure la Setmana Europea de l’Esport. És una iniciativa de la Comissió Europea que se celebra cada any per potenciar l’esport, no tant com a espectacle i sí més com a mitjà per a la millora personal d’hàbits i l'estil de vida que eviti la xacra del sedentarisme. A la Catalunya de fa noranta anys s’emprava la premsa com a eina didàctica de promoció de la tècnica i la pràctica individual d’esports clàssics com l’atletisme i de nous com el caiac.

[...] Fem avinent als aficionats a les coses del mar, especialment als que volguessin practicar el kaiak, que a Catalunya hi han bons constructors d'aquestes petites embarcacions. [...] Després dels Campionats de Catalunya, celebrats darrerament a Sitges, podem dir que tenim artífexs que poden elaborar uns kaiaks ben perfectes. El que fa estralls en aquest aspecte és la iniciativa particular amb invents que es volen introduir. I és així com veiem embarcacions que són molt boniques i pràctiques en el banc de construcció, però que un cop son posades a l'aigua resulten poc o gens marineres. Tenint en compte això, el Kaiak Club de Catalunya hauria de posseir una secció tècnica — hi ha elements entesos per a formar-la — i dirigir a tots els seus socis, i als que vulguin ser-ne, en els treballs. [...] El kaiak és una closca de fusta i lona que pot ser construïda amb enginy per qui sàpiga de fuster o ebenista. El campió de Catalunya d'enguany, el sitgetà J. Font, va guanyar en la prova de monoplaces amb un magnífic kaiak construït totalment per ell. [...] Sabem que a la Maresma i a la Costa Brava, hi ha qui fa unes embarcacions que volen ser kaiaks. Ni de nom ni de fet pot ostentar tal nom aquell mal confegit estri de fustes de caixes d'ous que van a la deriva en el seu bateig aquàtic. Cal que el Kaiak Club de Catalunya controli això. El dia que passi una desgràcia per inèpcia en la construcció d'una embarcació, aleshores podem dir que aquest esport ha mort en néixer. Si ara els tripulants d'un kaiak en arribar a una platja són mirats de reüll i amoïnats de preguntes per qualsevol carrabiner, el dia que la nostra embarcació sigui intervinguda per manca de seguretat seran tots engarjolats. Segons quin full oficial consulteu us dirà que el kaiak — una peça de trenta quilos i de 5'25 m. de llargada, el que més — ha d'inscriure's en el Registro de Buques. Altres diuen que ha de considerar-se com un patinet. Mentre estan discutint i es posen d'acord, si hom passa deu metres la desembocadura del riu Tordera, el carrabiner et fa present que has depassat una frontera —dins de Catalunya—. Allò que opina qui mana a Barcelona en aquesta qüestió, és, moltes vegades, ben oposat al que pensa el de Mataró o el de Sant Feliu de Guíxols. És per això que els servents de l'Estat estan rebent cada dia ordres noves que a ells els primers, els fan rodar el cap. [...] Els alemanys van al davant en aquest esport [...] Però després d'anys d'experiments, victòries i fracassos els nostres constructors, en les seves “drassanes” barcelonines han infantat magnífics models de kaiaks rígids i plegables. [...] Aquest estiu ha estat bo per al nostre esport. Mai havíem vist tants kaiaks i tantes piragües per les cales i platges de la nostra costa. No és únicament el jovent barceloní, sinó el de la majoria de ciutats, viles i llogarrets mariners els que s'han llançat damunt la minúscula embarcació. [...]