Una nova i estremidora arma a la guerra d'Ucraïna

La matinada del 8 de maig del 2023, un adolescent rus de 17 anys anomenat Pàvel Soloviov es va colar per un forat a la tanca d'una fàbrica d'avions a Novossibirsk, Rússia. Ell i dos amics buscaven un avió de combat al qual poguessin calar foc. Un compte anònim de Telegram els havia promès un milió de rubles, uns 12.500 dòlars, per fer-ho –una quantitat de diners surrealista per als nois.

Però quan els joves van veure el bombarder supersònic Su-24, es van espantar. Aquest pesat avió de combat, les versions del qual han estat bombardejant Ucraïna durant els últims tres anys i mig, semblava massa impressionant i perillós per cremar-lo simplement. Després de deliberar una mica, els nois van decidir cremar l'herba del voltant de l'avió, però gravar-ho perquè semblés que l'avió estava en flames. El desconegut de Telegram havia promès pagar només després de rebre proves en vídeo de l'incendi.

Soloviov compleix ara gairebé vuit anys de condemna en una colònia penal. Ell i els seus amics, detinguts en el termini d'una setmana, van ser declarats culpables de perpetrar actes deliberats de sabotatge. Els nois no sospitaven que es tractava, com van concloure els investigadors russos, d'un atac encobert en nom d'Ucraïna. Segons la seva mare, a Soloviov i als seus amics simplement se'ls havia demanat que “ajudessin la fàbrica d'avions a aconseguir l'assegurança” de l'avió cremat. El seu fill somiava obrir el seu propi taller de reparació de cotxes. “Ara –em va dir– tots els seus plans s'han enfonsat”.

Això dista molt de ser un incident aïllat. Els atacs a petita escala com aquest formen part d'un nou tipus de guerra híbrida que estan portant a terme Rússia i Ucraïna. Al llarg dels anys transcorreguts des de la invasió russa, els serveis de seguretat dels dos països han descobert un recurs barat i accessible: joves que poden ser reclutats per a atacs encoberts puntuals, sovint sense saber ni tan sols per a qui treballen. Es tracta d'un fet impactant en aquesta brutal guerra: l'ús de nens com a arma.

Les històries sobre vigilància i sabotatge transfronterers fa un parell d'anys que circulen. Però el fenomen, a mesura que s'agreuja l'estancament i els dos països busquen noves maneres d'atacar dins del territori enemic, s'ha intensificat clarament. Per indagar més sobre aquest tema, vaig llegir els historials de missatges dels nens reclutats amb els seus controladors, vaig parlar amb els mateixos controladors i fins i tot vaig escoltar una gravació d'un d'ells proporcionant a un recluta una recepta per fabricar explosius. Durant mesos vaig revisar centenars de casos en tots dos països. Va ser un curs intensiu sobre l'engany i el desastre.

Així és com funciona. Primer, un usuari anònim es posa en contacte amb els nois a través de Telegram, WhatsApp o el xat d'un videojoc amb una oferta per guanyar diners ràpids. Una vegada establert el contacte, els responsables els donen instruccions. A vegades aquestes instruccions es disfressen com un “joc de geolocalització”. “Sí, aquí paguem per les fotos!”, diu un anunci en línia publicat pels reclutadors, en el qual es demanen fotos amb marca d'ubicació de cotxes de policia i ambulàncies. “És com Pokémon Go, però a canvi de diners”.

Els mètodes poden ser més foscos que l'engany. Una alumna ucraïnesa de 14 anys va ser assetjada pels seus reclutadors russos: van obtenir accés a les seves fotos íntimes i després la van amenaçar amb publicar-les a internet si no es convertia en sabotejadora. Segons s'informa, s'ha utilitzat un xantatge similar contra estudiants de la ciutat russa de Miski. Després de piratejar els comptes de les xarxes socials dels nois i trobar material comprometedor, els controladors ucraïnesos els van obligar a escampar substàncies tòxiques al seu col·legi. Aquesta tècnica de reclutament garanteix una xarxa de sabotejadors a baix cost.

Per part de Rússia, els resultats són sorprenents. Un adolescent ucraïnès, a qui el servei d'intel·ligència militar rus va ensenyar a utilitzar comunicacions xifrades i un detonador temporitzat, va provocar un atac incendiari en una botiga IKEA a Lituània. Un grup d'adolescents van ser manipulats perquè pintessin consignes antisemites plenes d'odi per tot Ucraïna. Dos nois de 14 anys van fer detonar una bomba prop d'una comissaria al nord de Kíiv. Un trio d'adolescents van fer volar pels aires una camioneta a Mikolaiv.

Fins i tot quan el sabotatge no té èxit fa por. A un alumne de sisè curs de Ternópil, a l'oest d'Ucraïna, li van oferir diners per incendiar infraestructures crítiques; ell va denunciar el fet a la policia. Un escolar de Jitómir va seguir les instruccions del seu controlador per fabricar un explosiu casolà, però va ser detingut abans de poder utilitzar-lo. Darrere de tots aquests actes, reeixits o no, hi havia agents russos.

Els esforços d'Ucraïna no són menys impactants. Segons s'informa, als banys de les escoles de petites localitats russes es poden trobar fullets amb els codis QR personals dels reclutadors ucraïnesos. A instàncies d'aquests reclutadors es pot incendiar qualsevol cosa. Un cotxe de policia a Sant Petersburg, una seu de veterans a Stàvropol, una via fèrria a Irkutsk. Un jove de 16 anys va intentar sense èxit incendiar un bombarder en un aeròdrom militar prop de Txeliàbinsk. Dos nois d’Omsk van aconseguir el que l'anterior no havia pogut acabar, i van calar foc a un helicòpter amb un còctel Molotov. Els nens amb menys recursos recorren a cigarrets i gasolina dels seus escúters en lloc d'explosius.

No solen sortir-se amb la seva. Les xifres són reduïdes però significatives: des de la primavera del 2024 els serveis de seguretat d'Ucraïna han detingut uns 175 menors implicats en espionatge, incendis provocats i complots per col·locar bombes instigats per agents d'intel·ligència russos. El més jove d'ells té 12 anys. Rússia no divulga aquesta informació, però els activistes de drets humans que vaig entrevistar afirmen que hi ha almenys 100 casos equivalents. Segons Ígor Voltxkov, advocat especialitzat en dret de família, el bloc infantil d'un dels principals centres de detenció preventiva de Moscou ha passat de 20 a 100 adolescents durant la guerra, ple de nens sospitosos de sabotatge proucraïnès.

Per a Iaroslav Kuliguin, de 18 anys, encara va ser pitjor. Després que un desconegut d'un fòrum de la darknet li demanés que ajudés una empresa ferroviària a aconseguir una assegurança, va calar foc a l'equip ferroviari i a un compartiment del tren. Després de la seva detenció, la policia no es va interessar per aquests detalls: Kuliguin va ser agredit amb pistoles elèctriques durant tant de temps que es van quedar sense bateria i van haver de canviar-se diverses vegades fins que va confessar que treballava per a Ucraïna, cosa que ell no sabia que podia estar fent.

La seva mare em va explicar que s'ha acostumat a veure'l només a través d'una “petita finestra atrotinada en una habitació semifosca” del centre de detenció preventiva. Ell ja ha intentat suïcidar-se dues vegades. “Pots cantar cançons en un idioma totalment inventat, gatejar com un gos o pescar en una aigüera –va escriure en una carta des d'un hospital psiquiàtric penitenciari–. Així i tot, no destacaràs gaire entre la gent del lloc”.

A vegades Rússia va encara més lluny. En almenys tres casos agents russos han intentat eliminar les persones que havien contractat detonant explosius a distància mentre cometien el sabotatge. Això és el que els va passar a dos adolescents d’Ivano-Frankivsk, Ucraïna, que havien intentat fer explotar una via fèrria: un va morir i l'altre va perdre les cames. Els que sobreviuen a la missió poden ser processats com a terroristes o condemnats a anys de tractament psiquiàtric.

Aquesta guerra de subversió ha deixat un rastre de vides arruïnades: centenars de nens a banda i banda del front. Un antic reclutador ucraïnès amb el qual vaig parlar encara no ha pogut calmar la seva consciència pel paper que hi va tenir. Un dia es va trobar amb un alumne de 17 anys de Rússia central que volia lluitar contra el règim rus. Va lliurar el jove, clarament un actiu valuós, al seu superior, i d'aquí a agents d'encara més alt rang. Un mes després el noi va deixar d'aparèixer a internet. Després va aparèixer en un centre de detenció prop de Moscou, acusat de posseir explosius i preparar l'assassinat d'un tinent coronel rus.

“No vull que ningú més acabi com ell –em va dir aquest exreclutador–. Portem els nois a fer coses que nosaltres no ens atreviríem a fer”.

Copyright The New York Times