1477, Un oasi de tranquil·litat
El restaurant de l’Hotel Camiral proposa cuina d’avantguarda de diversos continents amb els Pirineus de teló de fons
Ho faig un cop cada tres mesos. Marxo un parell de dies, sense dir on. M’escapo de la guerrilla urbana per desconnectar. M’allunyo de tot i de tothom per tenir temps per a mi. Per parar i pensar. La idea és apartar-me de la civilització i de les interrupcions i tenir temps per concentrar-me en el que és essencial. Focalitzar-me cap allà on vull anar i evitar que la inèrcia del dia a dia em desviï d’allò que realment soc i vull aconseguir. Sona meravellós… i ho és. L’última escapada que he fet ha sigut a l’Hotel Camiral, al bell mig del PGA Catalunya Resort, a prop de Girona: un espai meravellós que fins i tot em fa mal desvelar perquè espero que segueixi sent un oasi de tranquil·litat, bellesa i anonimat.
L’edifici s’aixeca sobri, solemne, enmig de camps de gespa enormes. L’interiorisme, firmat per Lázaro Rosa-Violán, és una aposta clara pels espais diàfans, lluminosos, exuberants. I la gastronomia porta el segell de Francisco Hernández: cuina d’avantguarda que aposta per diferents cultures i continents. La meva rutina en aquest context passa per llevar-me a les 6.50 h i dedicar-me tot el dia a pensar. I ho faig, pràcticament sempre, des del 1477, un restaurant amb sofàs d’aquells que t’acullen i, no saps com, no et deixen escapar. L’espai és ampli, lluminós, silenciós. Miralls per tot arreu i parets de més de 5 metres d’alt forrades de llibres que pots consultar. Llums enormes penjant del sostre, llar de foc i uns finestrals enormes amb els Pirineus de teló de fons. Seure, treballar, i veure les hores passar. Què més pots demanar? Potser té una carta curta però és d’aquelles que et fan pensar: producte de proximitat adaptat al paladar de cada comensal. u