Chico, un local per compartir

Arribo de parlar de com en un moment en què tot tendeix a la digitalització i l’automatització ens haurem de focalitzar en valors com la creativitat, la imaginació, la curiositat, l’experiència o l’actitud...

Ambassade, el més romàntic de la Cerdanya

Segurament és el restaurant més romàntic de la Cerdanya. Sostres baixos, bigues vistes, estovalles de cotó, plats de ceràmica, colors càlids. Ambient íntim. I no només això: més enllà de l’estètica que...

Cal Cofa, un restaurant fet icona

Segurament és el restaurant on més vegades he anat. Cal Cofa és tota una icona de la Cerdanya: tota una institució. Porta desenes d’anys instal·lat dins d’un edifici amb façanes de color a la Plaça Major de...

Hijo de Méndez, com al menjador de casa

Sona la banda sonora de Dirty dancing amb tota la màgia que desprèn el vinil punxat en directe i recordo cada seqüència a mesura que els temes van avançant. Hungry eyes, Where are you tonight, Love is...

Tres del Raval: El Pachuco, Maharaja i Foni

Sovint em deixo perdre pels carrers del Raval de forma conscient per descobrir noves botigues, galeries, gent, locals, bars, restaurants. El Raval s’ha convertit en un focus creatiu, canalla i underground...

BreatheGreen, un petit temple de menjar sa

La vida avança a cop de petites il·lusions. Petits reptes, projectes, moments que et fan avançar. Un missatge, un regal, una trucada. Però també una conversa, un llibre, una escapada, un àpat. La successió...

Bar Veraz, un bumerang sensorial

Són quarts de sis de la tarda i he quedat per sopar. Trio una taula a l’extrem del local, demano una copa de vi, detecto el privat que ens tenen reservat per més tard i desenfundo l’ordinador per aprofitar...

King Kong Lady, cuina tropical amb productes d’aquí

El lloc ja té força d’entrada. Pel que respira en general i, en concret, pel conjunt de coses que el conformen: l’interiorisme, la gent, la ubicació, l’energia, la carta. És un local amb carisma i...

Blue Spot, vistes al mar i postres a la brasa

El local és gran en tots els sentits. Físic: l’espai és ampli, generós, la llum es cola per tot arreu, amb 1.000 metres quadrats de superfície i 360 graus de vistes sobre Barcelona i el mar. És espectacular...

Batuar:còctels, llibres i moniatos

L’espai és impressionant. Aclaparador. Pujo per una enorme escalinata de marbre. Al primer pis, trepitjo parquet noble i del sostre pengen làmpares que són obres d’art en elles mateixes. L’edifici és del...

Monster Sushi, la lliga de la perfecció

La perfecció. No saps mai si és una virtut o un llast. Quan es converteix en una obsessió pot arribar a treure de polleguera, però a la vegada és garantia d’excel·lència. Es pateix i gaudeix a la vegada. I...

Frankie Gallo Cha Cha, la millor pizzeria de Barcelona?

Tot els acaba passant per casualitat. Pura màgia. No hi entenen de business models ni d’estratègies de rendibilitat però tenen la intuïció, la imaginació i la creativitat hiperdesenvolupada. Un sisè...

Koryo, Corea al bell mig de Barcelona

Arribo al restaurant directament des de Viena. Amb maleta inclosa. Aeroport, taxi, Koryo: un restaurant coreà que a través del boca-orella s’ha convertit en un dels locals més sol·licitats de Barcelona....

On y Va, un temple del cafè i de les bicicletes

Una, dues i tres taules. Només. Una barra alta i una barreja molt ben cuidada entre cadires de fusta, tamborets baixets de colors i les clàssiques cadires vintage de quan anàvem a col·legi. El que vindria...

Coure, l’expectativa d’una barra perfecta

Plou fort. I com cada vegada que plou amb ganes a Barcelona, la ciutat es col·lapsa. Són quarts de nou i remato una reunió intensa d’un dimarts que s’ha fet massa llarg: una vegada més, una cosa que hauria...

Tivoli 1940, Regalar-se un dia agradable

Hi ha dies i dies. Dies que estàs bé i dies que no estàs gens d’humor. Per cap motiu en concret, simplement no tens el dia. I llavors val la pena regalar-se un dia agradable. Baixo Muntaner avall, en busca...

1477, Un oasi de tranquil·litat

Ho faig un cop cada tres mesos. Marxo un parell de dies, sense dir on. M’escapo de la guerrilla urbana per desconnectar. M’allunyo de tot i de tothom per tenir temps per a mi. Per parar i pensar. La idea és...

Xemei, l’avantsala d’una nit memorable

És un dels meus restaurants de capçalera. Hi he anat molt, hi vaig molt i hi seguiré anant sempre. El Xemei sempre és garantia de ser l’avantsala d’una nit memorable. D’una nit llarga i bandarra. D’una nit...

Winter Garden, un lloc per perdre’s i desconnectar

Amb el temps he passat de ser malaltissament impuntual a convertir-me en una obsessiva prepuntual. Sempre als extrems. Ara arribo als llocs molt abans del previst per localitzar, triar taula, preparar la...

Mastico, per compartir plats i confessions

Érem sis a taula. Tres amigues de tota la vida i les corresponents parelles. Finals d’estiu, calor enganxosa, nit de divendres. Vam posar-nos al dia i quan ja havíem tocat tots els temes habituals, l’Eva va...

The Alchemix, l’elixir de la vida eterna

Respira la il·lusió i l’ambició de la novetat. D’aquell acabar d’obrir les portes. De les idees fresques. De la creativitat. Del tot és possible. The Alchemix acaba d’aterrar a la ciutat de Barcelona amb...

Sanbermut,un bar com els de sempre

Finestrals oberts de bat a bat. Gent a fora, gent a mig camí i gent a dins. Coneguts, saludats, amics. Famílies amb fills instal·lats en taules altes, amics sopant en taules llargues, alguna ànima solitària...

Sea Club, el nou ‘place to be’ de la Costa Brava

Sofàs a cop de blau cel pujat de to, coixins de ratlles blanques, flors per tot arreu i el mar a cor obert. Generós, immens, blavíssim, mogut, lliure! El marc del restaurant és perfecte; el moment, el...

Xavier Pellicer, creativitat i salut en estat pur

Surto de moderar un debat on hem reflexionat sobre el què, el com, el qui i el perquè de la creativitat. 21 opinions diferents. 21 mirades complementàries. I mentre vaig cap a la nova casa de Xavier...

Cafè Emma, un bistrot al bell mig de l’Eixample

És el dissabte del Sónar. Tinc entrades des de fa temps però un rodatge d’última hora em porta al Cafè Emma. Baixo pel carrer Pau Claris amb aquella pau de dissabte a les cinc de la tarda. Passo per la...

Barracuda, entrar de cop a l’estiu

Amb aquest estiu que arriba però que no acaba d’arribar del tot, anar al Barracuda és entrar-hi de cop i de cap. De 0 a 100 et plantes en aquella agradable sensació d’estar en ple agost. Primera línia de...

La Plassohla, cuina de sol a sol als baixos de l’Ohla

Hi ha alguna cosa màgica que destil·len les ciutats observades des de dalt. Segurament és la novetat d’una perspectiva poc habitual, però sigui el que sigui resulta fascinant desxifrar Barcelona a través...

Casa Leopoldo,saltar 90 anys enrere

Salto del Born al Raval esquivant la Rambla i fent drecera pels carrerons i hi arribo pràcticament per intuïció. El cartell que anuncia Casa Leopoldo s’alça damunt un local petit del carrer Sant Rafael,...

Alba Granados,una selva urbana renovada

Compto més de viut restaurants nous mentre baixo Enric Granados fins a l’alçada de Mallorca. És dissabte al vespre, l’ambient és calorós, les terrasses a vessar de gent i tot i que són les 22 h tocades,...

Bodega Balmes, mantenir l’essència d’un clàssic

Són les 8.30 del vespre. Finestrals oberts de bat a bat. Les safates de producte fresc impecables i per estrenar: olives, seitons, croquetes, formatges, ensalada russa (un must!), el sortidor de cervesa...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >