Quan les obres de l’Ajuntament s’eternitzen

El dia 19 de maig, fa dos mesos i tres dies, va quedar tancat a la circulació de vehicles un carrer del Raval que es diu Torres i Amat. En una de les tanques hi van penjar un rètol on deia “Estem millorant la xarxa de clavegueram” i el firmava l’Ajuntament de Barcelona. De seguida van començar les obres, amb l’obertura a la calçada de la rasa corresponent, que deu fer una seixantena de metres de llarg i uns tres d'ample.

Han passat 9 setmanes i el carrer continua panxa enlaire, tallat al trànsit rodat. Un bon dia, al poc temps de començar, van desaparèixer els treballadors i ja no s’hi veu cap operari. Al terra s’hi veuen uns grans blocs de pedra embolicats amb una tela blanca, com si fos un d’aquells muntatges de Christo Vladimirov.

Malgrat les seves modestes proporcions, el carrer Torres i Amat té molta circulació, perquè fa cantonada amb Joaquim Costa i desemboca a la ronda de Sant Antoni, davant de l’entrada del Teatre Goya. Just allà, en un balcó, hi han penjat una pancarta on diu: “L’Ajuntament està arruïnant les nostres botigues. Aquest carrer està aixecat des del maig, sense neteja. Fins quan hem d’estar així?”

Les peces que han trobat són d’un antic convent i l’informe final dels arqueòlegs encara trigarà quinze dies, ben bé. El final de l’obra se n’anirà al setembre. Fer obres a la ciutat és necessari, però eternitzar-les sense més explicacions és perjudicar els veïns, els passavolants i sobretot, els comerços, que no reben cap rebaixa de taxes pel temps que estan perdent diners. Un dia més amb l'obra aturada potser no té importància en un despatx, però per a qui hi viu i qui hi passa és una condemna, sobretot quan ja no estem parlant d’uns dies, sinó de més de tres mesos.