09/04/2011

Obrint pas

Que té molt valor, això. Haver obert camí i haver-vos-hi mantingut fidels. Haver persistit en moments difícils, quan per ser independentista t'assenyalaven, t'estigmatitzaven i et ridiculitzaven alguns dels mateixos que, amb el pas dels anys, han acabat abraçant aquelles idees que van combatre durant tant temps.

Inscriu-te a la newsletter A punt per la campanyaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vostè i molts altres com vostè s'havien sentit dir que el seu pensament era un pecat de joventut o una cosa d'avis nostàlgics que repapiejaven. Alguns dels que els criticaven ara corren a votar a la consulta independentista de demà a Barcelona, no fos cas que quedessin despenjats d'aquesta onada positiva a favor del dret a decidir.

Cargando
No hay anuncios

I és veritat que tots tenim dret a canviar d'opinió, però també és cert que és més fàcil aixecar la bandera del sobiranisme ara que no pas fa trenta anys. Fins i tot personatges que compartien aquestes idees no gosaven expressar-les en públic, no s'atrevien a sortir de l'armari.

Aquí no es tracta de beatificar ningú. Hi ha molt poca gent que tingui trajectòries immaculades. La seva tampoc ho deu ser. Té llums i ombres. Només es tracta de reconèixer que si uns hem pogut pujar a aquest tren en marxa és perquè uns altres el van engegar. I si vostès no es pengen la medalla, si vostès no aixequen el dit -"Ei, que nosaltres ja ho dèiem fa temps"-, algú altre els l'ha de penjar, aquesta medalla.

Cargando
No hay anuncios

Ara que finalment el sobiranisme és una opció central en la política catalana, molts de vostès, per qüestions d'edat o de circumstàncies polítiques diverses, ja estan fora de joc. Per això es mereixen un reconeixement. Perquè com ha passat a tants països, estic convençut que la sobirania l'acabaran gestionant els que no hi creien. Els mateixos que encara es resisteixen a apuntar-s'hi i fan un intent desesperat per salvar vés a saber què posant els fonaments de la futura Santa Aliança CiU-PP.

Arribarà un dia que algú serà l'últim de pujar a aquest tren. El rebrem emocionats. Els últims són els més llestos i sempre acaben sent els primers. Però, mentrestant, un respecte per als que com vostè no n'han baixat mai.