Ocupar-se que els fills juguin?
La generació baby boom i les posteriors patim una malaltia que abans no existia pas. Se’n diu “ocupar-se que els fills juguin a alguna cosa o estiguin distrets”. No ho sé, però jo no recordo els meus pares ocupant-se que jugués a alguna cosa. Quan començaven les vacances i arribava l’estiu anàvem al nostre poble de muntanya, a una hora de Barcelona, i ens deixaven durant vuitanta dies amb la bicicleta, una piscina municipal i una pilota. A partir d’aquí, imaginació al poder. Els pares baixaven a Barcelona a treballar i mai, ni tan sols els caps de setmana, els meus pares (ni els dels altres amics) patien la malaltia d’ocupar-se de què jugàvem.
Els nens, per concepte, juguen i han de jugar sols. Un pal, un arbre, unes pedres, un tros de muntanya, natura, córrer, amagar-se, caure amb la bicicleta i fer-se un tall, perdre’s per camins i arribar algun dia tard, fosc, amb els pares preocupats, formava part de les aventures de l’estiu.
Els meus pares van ser molt bons pares. S’ocupaven de mi i els meus germans, esclar, però del que s’han d’ocupar uns pares: alimentar-nos, educar-nos i ensenyar-nos a afrontar la vida.
Ara bé, jugar? Déu nos en guard. Si el meu pare ens veia jugar a pilota, potser quan passava pel costat feia un xut o dos regats, però passava de llarg i se n’anava a buscar una cervesa i llegir el diari. No recordo mai la meva mare haver-li dit: “Guillermo, ocupa’t de jugar amb els nens”.
Jo crec que si hagués sentit això m’hauria preocupat i m’hauria preguntat si és que em consideraven incapaç de fer amics o d’inventar jocs. O hauria pensat que el meu pare estava avorrit i necessitava jugar amb mi, cosa que hauria estat igualment preocupant.
L’obsessió per tenir els nens contents i distrets és malaltissa. I com que aquesta malaltia només es cura acceptant que el nen ha d’avorrir-se i això no ho fem, doncs al final preferim que agafin la PlayStation i matin uns quants correpins al Fortnite amb un Kalàixnikov.
No ho sé, crec que era millor deixar el nen sol. I que consti que de petit ja teníem videojocs. Però preferíem la pilota.
Comencen les vacances escolars. Bona sort.