El Pare Miquel

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsJo confesso que una de les coses més amables que conec per a anar passant la vida és la conversa amb eclesiàstics. Jo de menut m’havia esquitllat molt entre sotanes, d’aquelles tan rígides i tan severes; i amb el temps he tingut ocasió de conèixer figures originals i interessants de l’Església; des del Sant Pare de Roma Pius X, que ja fa dies que és mort, fins al darrer capellà rural, he conegut bisbes, cardenals, abats i clergues seculars i regulars que m’han fet un gran efecte. A Catalunya, l’Església catòlica ha tingut sempre planter d’eminències; en aquests darrers temps el Pare Miquel d’Esplugues ha estat un astre de primera magnitud. Ja fa bastants anys que el Pare Miquel fruïa d’un fort prestigi entre els primers polítics i els homes de lletres del catalanisme. Aleshores jo tenia una gran amistat amb Josep Carner, amb Bofill i Mates, amb Carles Riba; tots aquests excel·lents poetes de tant en tant anaven a menjar una sopa i un tall de carn amb el famós caputxí, i em contaven prodigis de la seva conversa, de la seva vivacitat, del seu lluc meravellós; [...] Després vaig viure a Sarrià i vaig conèixer el Pare Miquel. Des del menjador de casa veia el convent dels caputxins amb unes parets confortables com una llesca de pa torrat fregada d’all. Aquesta cosa rústica i rural és una característica de l’ordre caputxina, i el Pare Miquel la conservava d’una manera fresquíssima. En el tren de Sarrià, hi veia molts dies el Pare Miquel; enmig d’un públic primet i menestral, flotaven com una mena d’evocació del quatre-cents les barbasses gairebé líquides del Pare Miquel, que semblaven unes barbes pintades al fresc per un Orcagna o un Simone Martini. [...] Quan darrerament el Pare Miquel es va treure la barba, es varen fer molts comentaris sobre el cas. El pobre Pare Miquel s’hi va veure obligat per al tractament d’un càncer que l’ha dut a la mort. Des d’aquell moment lamentable, en el rostre del Pare Miquel varen prendre importància els seus ulls, uns ulls aclaridors i definidors de moltes coses que la barba fluvial no deixava veure ben bé. [...] La característica d’aquest frare era un gran optimisme, que el feia creure en l’esdevenidor de Catalunya i en el bon gust de les verdures i la fresca de la matinada. [...]