Parir per la pàtria
A la recepció d'estiu dels reis d'Espanya al Palau de Marivent, a Mallorca (un esdeveniment social que no tenim espai ni talent per elogiar com es mereix), Gabriel Le Senne va compartir amb el rei Felip VI la seva preocupació per la baixa natalitat a les Balears: “els mallorquins anem a l'extinció”, va dir, primer davant del monarca i després a les càmeres i als micros de la premsa. Per als lectors que no n'estiguin al cas, Le Senne és el president del Parlament illenc, i recentment també ha estat digitat com a president de Vox a les Balears, de manera que intentava estrenar-se en el nou càrrec amb una conversa d'estadista. També està pendent de judici per delicte d'odi, després de la famosa enrabiada en què va esqueixar la foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, comunistes i sindicalistes assassinades pel feixisme durant la Guerra Civil. Le Senne pensa que els mallorquins ens extingim perquè les dones mallorquines tenen pocs fills i arriben, en canvi, molts immigrants. La realitat, però, és que el perill d'extingir-nos el tindrem si el seu partit arriba a obtenir més poder del que ja té. I alguns, d'extingir-nos abans que d'altres.
Davant del somriure impàvid de Felip VI, que confraternitza sempre de gust amb els representants de la dreta ultranacionalista (el seu mateix regnat ha estat sempre controlat per ells), Le Senne va desgranar bona part de l'ideari de l'extrema dreta espanyola: la mentida de la substitució demogràfica per part d'uns immigrants que venen a envair-nos amb la seva natalitat exuberant, la xenofòbia contra els immigrants que posen en perill la pàtria, antifeminisme (el missatge no gaire encriptat és: les dones han de tornar als seus rols tradicionals de criar, cuidar i mantenir la casa, amb les excepcions de les privilegiades de determinades elits) i l'altra cara d'aquesta mateixa moneda patriarcal, que és el natalisme.
El natalisme és un altre ganxo ideològic, no precisament nou, destinat a treure un rendiment en termes de poder d'alguna por fàcil de convocar. En aquest cas, és la por més fàcil, més bàsica: “nosaltres” desapareixerem si no tenim més fills dels que tenim, perquè ara mateix “ells” tenen molts més fills que nosaltres. És un missatge que havíem sentit altres vegades (Jordi Pujol ja exhortava les catalanes a tenir fills), però que ara ha pres força global en els discursos de les ultradretes reescalfades i vigoritzades. Des del govern Trump (on J.D. Vance és el portaveu natalista per antonomàsia) fins a gent tan estimulant com Putin, Orbán o Milei, tots coincideixen en imposar una missió a les dones que evidentment comporta una condemna biològica i vital: els toca parir per salvar la pàtria.
Per aquí van també els discursos de Vox a Espanya i d'Aliança Catalana a Catalunya, a més d'altres sectors nacionalistes que es complauen amb les fantasies sobre matrones aguerrides que venen a salvar de la perdició la catalana terra, com almogàvers del paritori. Atenció perquè és un discurs tan pervers com fàcil de transmetre, literalment per la seva visceralitat.