Patronal, pèrfida; classe treballadora, pura

El ministeri de Yolanda Díaz, davant la possibilitat que la reforma laboral “per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals” no s’aprovés al Congrés, ha decidit ajornar-ne el debat parlamentari per tenir temps de negociar amb Junts.

És per això que els líders dels dos principals sindicats espanyols han demanat als “treballadors” (sigui quin sigui aquest concepte) que siguin "bel·ligerants". El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha dit que "només des de la mobilització, només des de l'exigència, es guanyen drets". Per a Junts hi ha hagut aquesta frase: "A quin perfil d'empresa i a quin perfil de patronal representen? ¿A la patronal que segueix callada davant els disturbis racistes, davant la violència racista i davant la violència xenòfoba que hem vist a Torre Pacheco?"

Trasllado de seguida aquesta consigna a la meva amiga de la patronal, la perruquera Mercè, propietària de l’establiment Fashion Mercè, a Sant Kevin de Vallfosca (Comarca del Baix Opencor). Estarà encantada de quedar-se mitja hora més escombrant els divendres, si l’oficiala bel·ligerant se li’n va mitja hora abans perquè ho diu la nova llei. Però ho farà de gust per purgar la culpa de seguir callada amb això de Torre Pacheco. Tothom sap que “la patronal” (entre ells, la Mercè, de Fashion Mercè, o l’Elon, de Tesla) és dolenta i pèrfida. La Mercè cada nit, mentre acarona un gatet, riu com una bruixa, mentre es mira els vídeos esgarrifosos de Torre Pacheco i somriu amb una alegria de no dir. I tothom sap, també, que “els treballadors” som tots honrats i purs. És per això que no dubto que després de sortir al carrer per demanar aquesta reducció salvadora (jo, en el meu cas, em demanaré la reducció de jornada a mi mateixa, aviam què em dic) aprofitarem l’embranzida per dir alguna cosa de Torre Pacheco. Si no ho hem fet fins ara és perquè no hem tingut temps.