Perich: humor directe, punyent i contundent

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDeclaracions de l’humorista gràfic Francesc Vila Rufas,Cesc (Barcelona, 1927-2006), a l’Avui (3-III-1995) arran de la mort de Jaume Perich (Barcelona, 1941 - Mataró, 1995), el també humorista gràfic i escriptor que avui compliria 80 anys. Acudit gràfic de Perich publicat al costat del text de Cesc.

En Jaume Perich no era una persona de conversa llarga o divergent. Era molt concret perquè tenia molt clar el que sí i el que no. Li havia tocat viure en un món ple de coses que no. Intuïtiu, intel·ligent, hàbil i expressiu, amb la ploma de dibuixar i amb la ploma d’escriure va anar creant aquesta gran personalitat del Perich. Ara: el seu humor no era ben bé divertit. Més aviat era directe, punyent i contundent. Perich va sorgir en una època en què l’humor al nostre país es transformava, una època en què el dibuix començava a parlar sol seguint un moviment universal amb figures senyeres com el nord-americà Steinberg. Precisament en Jaume Perich anava sempre al darrere dels seus llibres, que eren molt difícils de trobar aquí. I també dels del francès Siné, amb qui tenia una afinitat gran i l’exemple del qual li va servir per crear el seu propi estil. En Perich tenia un humor abans que graciós intel·ligent, un humor que segurament ha molestat molta gent. Sí, per desgràcia, a tot l’Estat, i especialment a Catalunya, els humoristes són poc acceptats, siguin més poètics com jo o més directes com ell. Dues maneres de fer rere les quals s’amagava un acord gairebé absolut. Coincidíem en el 99,5 per cent de les coses, fins al punt que en una ocasió ens vam adonar que havíem dibuixat un acudit idèntic, amb la característica parella de grisos, aquells policies franquistes que havien de garantir la “seguridad en el trabajo ”. Vam decidir treure’l el mateix dia, però jo vaig tenir més sort. El meu va sortir a El Correo Catalán, mentre que a ell La Vanguardia no li va publicar. Estranyament, i malgrat la seva provada influència pública i professional, en Perich no ha creat escola. Segur que ha influït, i molt, però escola directa no l’ha creada. Potser perquè la majoria de dibuixants som més intuïtius, menys intel·ligents i intel·lectuals que ell. Curiosament, tampoc no se li ha imitat l’estil del dibuix: ningú no s’hi ha atrevit, tal vegada per respecte. El cas és que en Perich era en Perich, un ninotaire irrepetible que es mereix el record i l’homenatge de tots els que el vam conèixer i els que el vam riure.