La pinça global de Trump i Xi atrapa la UE
L'hostilitat declarada entre Washington i Pequín marca avui l'ordre internacional. I encara que la Unió Europea intenti escapar de la lògica de blocs, la seva pròpia feblesa la supedita a una realitat definida per aquesta confrontació. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina té una llarga llista de víctimes col·laterals que respiren alleujades després de la treva anunciada per Donald Trump i Xi Jinping sobre les restriccions a les exportacions de terres rares. Pequín confirmava dissabte que aquest endarreriment d'un any s’aplicarà també a la Unió Europea, que aconsegueix així rebaixar la pressió que amenaçava els seus fabricants d'automòbils, aerogeneradors, turbines eòliques, ordinadors i altres productes tecnològics que veien perillar les seves existències de terres rares i, per tant, la seva producció.
La UE compra temps, però des d'una posició de feblesa que no sap com revertir. Fa anys que Europa busca un espai propi en aquest món hiperconnectat. Però la realitat és que la Unió ha quedat atrapada en la pinça global de Donald Trump i Xi Jinping.
La supeditació de la defensa europea a les capacitats militars nord-americanes és la primera de les febleses transversals que determinen el vassallatge comunitari davant de Trump. Fonts de la Comissió Europea reconeixen que en l'acord aranzelari firmat al mes d'agost hi va pesar molt el compromís dels Estats Units amb l'OTAN i la venda d'armes a Ucraïna.
A més, Washington pressiona Brussel·les per afavorir els gegants de Silicon Valley. Les paraules del vicepresident i ideòleg del moviment MAGA, J.D. Vance, a la darrera Conferència de Seguretat de Múnic, en què va acusar la UE d'antidemocràtica perquè intenta regular el poder monopolístic de les grans plataformes tecnològiques, van ser el primer avís d'una estratègia d'atac cada cop més directa contra la legislació digital europea. La Unió, que ha perdut capacitat d'influir en la transformació del seu veïnatge més proper, veu, en canvi, com l'agenda ideològica dels grans poders digitals i la seva capacitat de determinar algorítmicament els espais de debat col·lectius està canviant la fesomia sociopolítica europea, especialment entre la població més jove.
Washington pressiona també contra les propostes comunitàries per retallar les emissions de gasos contaminants. Funcionaris europeus que van participar el mes passat a la reunió de l'Organització Marítima Internacional a Londres per negociar un pla per a la reducció de les emissions del sector del transport marítim han denunciat que els seus homòlegs nord-americans van arribar fins a les amenaces personals per evitar la votació. Però les organitzacions mediambientals acusen l'equip d'Ursula von der Leyen d'haver sacrificat ràpidament els seus compromisos climàtics per fer content Trump.
La presidenta de la Comissió Europea prioritza evitar l'enfrontament. Però el marge de maniobra s'estreny tant a l'est com a l'oest. La Xina també ha imposat condicions considerades abusives per les empreses europees i exigeix la retirada dels aranzels als seus cotxes elèctrics i a l'acer. Von der Leyen, per la seva banda, acusa Pequín d'inundar els mercats mundials amb una sobreproducció subvencionada. Malgrat la duresa retòrica, però, la UE és totalment dependent de la Xina per poder implementar bona part de la transformació verda que ha abanderat fins ara. Des de l'any 2022, la UE ha incrementat un 121% la importació de plaques solars produïdes al país asiàtic.
Ni les incerteses comercials globals ni les amenaces aranzelàries trumpistes que les dues parts intenten capejar no han aconseguit rebaixar la tensió mútua que la UE i la Xina arrosseguen des de fa anys. Europa és una potència necessària: el primer soci comercial tant dels Estats Units com de la Xina, que malgrat tot la tracten com un poder menor.
Més enllà del pessimisme existencial que provoca el menyspreu del seu aliat històric, i els efectes del que alguns experts anomenen "la geopolítica brutal", feta de poder dur i individualisme descarnat, la Unió Europea necessita aclarir i consensuar, primer de tot, què vol dir ser europeu en aquest món, quina és la seva posició respecte a la Xina i fins a quin punt està disposada a doblegar-se davant dels Estats Units. Sense una resposta clara a aquests dilemes, la Unió Europea seguirà sent un poder dependent, atrapat en la confrontació estratègica entre la Xina i els Estats Units. I tots dos la utilitzen en l'estratègia per refermar la seva hegemonia global.