La nova piràmide alimentària reobre el debat sobre la carn processada
La piràmide de l’alimentació saludable de l’Agència de Salut Pública de Catalunya és un referent incontestable per a la població, sobretot perquè com a element gràfic és molt utilitzat a les escoles en l’educació alimentària de les criatures. Cada cinc anys les recomanacions nutricionals s’actualitzen i la posada al dia toca aquest 2017. Experts en nutrició, alimentació i comunicació en són els encarregats, des d’ara fins al setembre.
I un dels punts clau de les discussions serà l’eliminació absoluta de l’última casella, el cim de la piràmide: els aliments de consum ocasional. És a dir, gelats, sucs de fruita envasats, begudes ensucrades, llaminadures, pastisseria, snacks, galetes, brioixeria i els embotits més greixosos. El debat està obert.
Un dels arguments a favor de l’eliminació, segons els experts en nutrició, és que l’adjectiu ocasional hauria de ser incompatible amb una piràmide d’alimentació saludable. Després, és evident que aquests aliments no tenen el mateix valor nutricional que la resta: verdures, fruita, cereals, llegums, làctics i proteïna animal. La decisió acostaria molt més la piràmide a l’ideal de la dieta mediterrània. Inclouria potenciar la base de la piràmide, especialment els llegums, i mantenir la proteïna animal en un consum setmanal, d’un sol cop en el cas de la carn vermella. Això quedaria especialment clar en les recomanacions als menjadors escolars.
En realitat, doncs, consum ocasional. Per tant, es genera una polèmica zona de frontera: carn vermella i embotits. Què passa si realment són de consum ocasional i aquesta casella desapareix de la piràmide? El sector, molt important a Catalunya, ja va patir un sotrac amb l’informe d’una agència de l’OMS especialitzada en càncer que desaconsella el consum de carn processada. Els matisos posteriors -la conselleria de Salut no va alterar les seves recomanacions- van apaivagar els ànims.
Ara es pot reobrir la polèmica, i caldrà ser curós amb les conclusions. ¿El problema és decidir si hi ha o no una casella de consum ocasional, o què hi ha a la casella? ¿Es prendrà la decisió pel broc gros, o serà de precisió quirúrgica? Potser és el moment de recordar tota la pressió social que hi ha hagut contra la llet, que ara justament nutricionistes i l’Agència volen tornar a potenciar, pels efectes que té contra la diabetis i de protecció cardiovascular.