La plaça de les Glòries Catalanes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe la mateixa manera que l’Església catòlica després de dedicar, com dedica, un dia de l’any a cada sant del calendari, fa la festa de Tots Sants, que és el primer de novembre, la vigília del dia dels morts, la ciutat de Barcelona, després de dedicar un carrer o una plaça, que pel cas és igual, a les glòries de Catalunya, posant-els-hi el nom d’un home, d’un poble, d’una batalla o d’un compromís, com per exemple, el de Casp, els dedica la plaça més gran de totes les projectades i dibuixades en el plànol general de la ciutat, que és la plaça de les Glòries Catalanes, formada per la suma de set carrers de l’Eixampla amb les seves corresponents mansanes per edificar, que són els carrers de la Diputació, de Casp, de la Igualtat, del Dos de Maig, de la Independència, de la Gran Via de les Corts Catalanes i de la Gran Via Diagonal, allí on aquestes dues grans vies formen la creu de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. [...] La plaça de les Glòries Catalanes, que serà la més gran que haurà [...], és una de les obres que Barcelona té en cartera, i una de les que confiem veure d’aquí poc temps si tenim vida i salut, perquè sabem que es fan treballs per començar-la tan aviat com es pugui i que, un cop hi estiguin posats, han d’ésser unes obres molt difícils i de molts diners, perquè pel mig de la plaça hi passen els trens, que van i vénen i xiulen, i per això diuen que s’ha parlat de fer-hi una estació monumental, de la mateixa manera que s’ha parlat de fer-ne una a la plaça de Catalunya, que sempre ha sigut la plaça de les estacions, perquè antigament hi havia l’estació de Martorell, i avui hi ha la de Sarrià, que és la que diuen que volen engrandir, perquè com tothom sap, el tren de Sarrià ha d’anar a morir a França i com que de tots els trens d’aquest país és l’únic que té la via de la mateixa amplada que les vies dels camins de ferro de França, resulta que de la plaça de Catalunya es podrà anar a tot arreu del món sense moure’s del vagó, que és el que els catalans desitgen. I de la mateixa manera que avui el gran problema de la plaça de Catalunya és la urbanització estètica i pràctica que s’hi ha de fer, quan la plaça de les Glòries Catalanes estigui llesta i acabada, ens tornarem a trobar amb el mateix problema, perquè un plaça de seguida és feta i el que costa és determinar el que s’hi ha de posar al mig, si no que s’hi vulgui fer un desert, com deia en Sandil que hi havia a la plaça principal de Constantinoble, per ponderar el gran que era.