El pols de Trump i Netanyahu al món
Mentre el genocidi a Gaza ultrapassa tots els nivells d'obscenitat coneguts, diversos països han anunciat el seu reconeixement de l'estat palestí: França, el Regne Unit, el Canadà, Portugal i —potser— Alemanya, perduda en una retòrica sobre el sentiment de culpa per l'Holocaust que paradoxalment acaba per ofendre la memòria de les víctimes de l'Holocaust, i no és cap joc de paraules. Han anunciat que en tot cas ho faran, això sí, al setembre, aprofitant la celebració de l'Assemblea General de l'ONU.
Els palestins no tenen tant de temps. El que s'ha desfermat a Palestina, i més intensament a Gaza, és la ignomínia de les guerres d'extermini. Soldats israelians es diverteixen (es diverteixen) fent punteria contra infants, dones, homes, que s'amunteguen o s'arrosseguen o es barallen, segons les forces que els quedin, a les cues de la fam. Els crits i els plors de desesperació dels que hi moren, de fam, es fan sentir dins l'aire corromput per la devastació de carrers i edificis, per la putrefacció dels cossos i la contaminació de l'aigua i de l'aire. És l'esfondrament de la idea d'humanitat amb què havíem crescut la majoria de ciutadans d'Occident. Les comparacions entre Gaza i l'Holocaust poden ser històricament discutibles, però des d'una perspectiva moral, que és la que ens acredita com a humans capaços de viure en societat, és perfectament legítima. El que no havia de tornar a passar passa, i ho fa en directe a les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
En termes polítics, el martiri de Gaza és el pols que un govern d'extrema dreta manté amb la comunitat i amb el dret internacionals. Els arguments sobre la necessitat d'aturar Hamàs i el dret d'Israel a defensar-se, que podien tenir relativa força després de la massacre perpetrada per Hamàs el 7 d'octubre de 2023, són ara inacceptables i s'han convertit en un sarcasme tòxic. Tanmateix, la capacitat de resposta de la UE i dels organismes internacionals és limitada i topa arreu amb la seva pròpia impotència. Bàsicament, mentre Israel compti amb el suport dels EUA continuarà endavant amb la catàstrofe i la matança. És una exhibició d'impunitat, l'acte de revenja d'una extrema dreta i un fanatisme religiós que han covat l'ou del victimisme fins que n'ha nascut un feixisme assedegat de sang.
Els EUA estan presidits per Donald Trump, un home de 79 anys (ell li deia vell a Biden quan encara no en tenia tants) que es complau a prendre decisions capricioses i a comunicar-les de forma extravagant. “Puc disparar una arma al mig de la Cinquena Avinguda i matar algú sense que em passi res”, va dir en una ocasió, durant el seu primer mandat. També ell viu la seva revenja particular contra tots aquells que se'n van burlar, els que deien que mai seria president perquè no estava capacitat per ser-ho. Netanyahu i Trump, i els seus governs formats per gent tan cínica, ofuscada i perillosa com ells mateixos, gaudeixen plegats el moment dolç del seu torcebraç contra la resta del món. I guanyen perquè ningú pot o sap impedir que facin el que els roti.