El Nadal torna a Betlem, però l'alegria no

Betlem / Taybeh (Cisjordània)Una banda de música i un cor han cantat nadales, els llums que guarneixen l'avet gegant s'encenen intermitentment. Nadal ha tornat, amb cautela, a la plaça del Pessebre de Betlem. Durant els últims dos anys, els palestins de Cisjordània, sota ocupació israeliana, han evitat les grans celebracions públiques de Nadal, assolats per la guerra a Gaza. Amb un alto el foc fràgil, els cristians de Cisjordània –que representen menys del 2% de la població– intenten revifar l’esperit nadalenc.

A Betlem, el lloc bíblic del naixement de Jesús, els carrers s'han omplert de pancartes en àrab i anglès amb cites del llibre d’Isaïes: "Aixeca’t, resplendeix, perquè ha arribat la teva llum". L'encesa de l'arbre ha estat un petit punt de llum en un moment molt difícil. L’últim any ha estat marcat per un augment dels atacs de colons extremistes israelians contra comunitats palestines arreu de Cisjordània. El pic es va assolir a l’octubre, amb 271 atacs –prop de vuit al dia–, segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, que recull registres des del 2006. A principis d’aquest any, el govern israelià va autoritzar l’expansió d’assentaments més gran en dècades i diumenge el gabinet va aprovar una proposta per legalitzar-ne 19 més. Tant les Nacions Unides com el Tribunal Internacional de Justícia dictaminen que tots els assentaments israelians a Cisjordània vulneren el dret internacional.

A la zona de Betlem, on viu una de les comunitats cristianes palestines més nombroses, almenys 59 palestins han resultat ferits en atacs de colons entre l’inici de l’any i el novembre, segons dades de l’ONU, una xifra superior al total del 2024. L’alcalde de la ciutat, Maher Canawati, ha explicat que l’acte nadalenc és alhora una celebració i una declaració d’esperança. "Volem pau, volem vida, per poder continuar vivint a les nostres ciutats i a Palestina".

Més enllà del seu significat religiós, Nadal és clau per a l’economia de Betlem. Sense les celebracions estacionals, el sector turístic de la ciutat es marciria, segons Yousef Handal, de 47 anys, barista d’un cafè a tocar de la plaça principal. "Mostra tot el que la ciutat pot oferir –diu–, però no puc dir que es visqui realment l’alegria de l’esperit nadalenc".

És el mateix ambient que es viuen en moltes comunitats cristianes de Cisjordània aquest Nadal, amb celebracions modestes i una alegria continguda. Moltes han optat per un missatge de resiliència. "És molt bonic poder veure somriures, decoracions i llums als carrers –apunta Yousef Oweis, de 23 anys, mentre prepara dolços al mercat de Nadal de Ramal·lah–. És una manera que els palestins diguem: «Som aquí»".

A Taybeh, l’últim poble palestí íntegrament cristià de Cisjordània, els líders comunitaris van impulsar un nou mercat de Nadal amb l’esperança de repetir l’èxit del festival de cervesa que s’hi fa cada any i crear una illa de llum enmig de la foscor dels últims mesos. Però la nit del 3 de desembre, la vigília de l’obertura del mercat, Fuad Muaddi, copropietari d’un projecte d’ecoturisme a prop de Taybeh, va dir que havia sentit excavadores a la seva propietat. L’endemà al matí va trobar un camí obert a través de les seves terres fins a un lloc avançat de colons. Muaddi va presentar una denúncia a les autoritats palestines, que van confirmar que l’incident havia estat registrat i estava sota revisió. "Intentem agafar aire per poder continuar", va dir Muaddi durant la inauguració del mercat.

Aquella mateixa nit, a la part oriental del poble, dos cotxes van acabar incendiats, segons Sanad Sahlieh, activista d’un grup local que fa seguiment de l’activitat dels colons. L’exèrcit israelià va assegurar que havia enviat forces a la zona després de rebre l’avís que "diversos civils israelians" havien calat foc als vehicles, però que no es va localitzar cap dels responsables.

Malgrat tot, el mercat de Taybeh lluïa amb un cor cantant cançons de pau i paradetes que venien gofres, xauarma i xocolata. Rene Taye, orientadora escolar de Taybeh que viu a Ramal·lah, va explicar que havia tornat al seu poble per Nadal amb l’esperança que el mercat ajudés a aixecar els ànims. "Encara es fa feixuc", va admetre, però va afegir que creia que les celebracions podien animar els infants del poble, que durant anys només havien conegut festes marcades pel pes de la política: "Aquest any poden viure el naixement de Crist com un temps d’alegria i com una crida a la continuïtat".

Durant dos anys, el pessebre de l’església de Crist Redemptor de Taybeh mostrava Jesús no pas sobre un llit de palla, sinó damunt d’un munt de runa. Aquest any, com a gest per mirar endavant, ha tornat el pessebre tradicional. "Hem de renovar la nostra terra i les nostres vides", va dir el rector, el pare Bashar Fawadleh, en una homilia recent. Va demanar pau i seguretat per a Taybeh i va expressar el desig que persones d’arreu del món puguin visitar el poble "on va ser Jesús".

Copyright The New York Times